Viatge a Ítaca… o a Mallorca?

És tard, ha estat un dia intens. Un dia imprevist. Hem estat a Palma de Mallorca, parlant amb “Jubilats per Mallorca”. Tot i estar cansats tenim la necessitat d’escriure.

Ja fa dies que ho volíem fer. Considerem que la vaga de fam que han endegat primer a través d’en Jaume i ara amb en Tomeu, és una mesura d’acció. Entenem que ells també han decidit DIR PROU! Són dels nostres, o també podem dir, nosaltres som com ells. I sentíem l’obligació d’unir-nos, de transmetre’ls les nostres sensacions, de conèixer-los i de dir-los que podien comptar amb nosaltres i que nosaltres comptàvem amb ells!

Ens han  explicat els seus motius; l’abast de l’estafa que han rebut a les illes ha estat brutal. Els darrers anys cada govern ha estat pitjor que l’anterior: segons diuen, les illes han rebut pel que fa a economia un espoli descomunal, que de moment els ha deixat empobrits i hipotecats per una pila d’anys i, pel que fa a la cultura, el tracte ha estat vexatori. I la població ho ha permès. Com hem pogut deixar passar tot això?- diuen entonant un “mea culpa” però alhora mostrant l’energia i les ganes de reparar aquest silenci del passat.

Més enllà de la conversa amb els Jubilats, la passejada per Palma ha estat entristidora. Durant les hores que hem estat a la ciutat, només en dues ocasions hem tingut el plaer de sentir parlar mallorquí. Castellà, alemany, francès fins i tot italià, però el mallorquí, excepte en alguns cartells públics, sembla que s’hagi esfumat!

President, MH Artur Mas, aquest cap de setmana vam sentir-lo parlar del viatge a Ítaca. Comencem a estar tips de metàfores i d’ideals. Farts de jocs de paraules i de terminis indeterminats. Li recomanem que viatgi a Mallorca (no a Ítaca!) i s’adonarà del perquè li demanem que aterri a la vida real i es limiti a fer complir la llei que els catalans aprovem al nostre Parlament. I que s’hi posi ara!

Tomeu, gràcies pels minuts que vam compartir. A Catalunya el dia 13 d’abril, al poble de Siurana farem un pas decidit cap al respecte. Cap al respecte als pobles i les cultures. Aquest camí, en el marc d’una Europa democràtica, vol fermesa però no demana herois, per tant, tinguem seny tots plegats en les nostres accions. Us/ens necessitem a tots en plena forma!

 

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *