TU ETS EL PRESIDENT. QUÈ FARIES?

Imagina que ets el President de la Generalitat de Catalunya. Suposa que ets un President honest i valent, un governant que actua pensant en els interessos de la majoria dels ciutadans.
Ara pensa que el teu País passa per un moment crític social i econòmicament. La població, en una situació greu pel que fa al seu dia a dia; ha descobert la gran estafa econòmica que durant molts anys ha patit i que avui ha portat el benestar social, empresarial, educatiu del seu país a uns nivells sota-mínims.
Seguim suposant que ets President de Catalunya. El teu poble exigeix posar solució immediata a aquest tema. Cal aplicar ja l’Estatut del 2006, ampliant-ne l’abast, si cal, fins al punt de recaptar, inspeccionar i gestionar TOTS els nostres impostos. Els catalans t’ordenen que el fruit del seu esforç, la seva suor, serveixi per a millorar la seva qualitat de benestar. Normal. Com a President no se’t demana res diferent del que demana qualsevol ciutadà del món al seu màxim representant.
Imagina, doncs, que tens aquest clam popular. Tens el 85% de la gent a favor, tens l’Agència Tributària a punt per dur-ho a terme, disposes de la llei aprovada al Parlament i refrendada amb un 74% a favor, pel poble en referèndum.
Ets el President. Dos milions de persones surten al carrer exigint-te claretat, agilitat, justícia… Estat Propi!
Si com hem suposat ets honest i valent, comences a utilitzar l’endemà mateix l’Agència Tributària Catalana perquè (1) et soluciona el problema principal d’avui: l’economia, (2) ja disposes de l’encàrrec parlamentari (estatut 2006) i del suport també parlamentari sobrat, (3) ja tens mig camí fet doncs ja comptes amb les diferents oficines de l’Agència Tributària Catalana, (4) és un camí que per senzilla inèrcia ens porta a l’Estat Propi i (5 i més important) té el suport de pràcticament la totalitat de la població.
Però si enlloc de ser honest i valent, el que et mou és l’afany de poder i defensar els interessos de partit i d’una minoria, potser cercaràs una manera d’aconseguir el teu objectiu i frustrar un cop més les aspiracions socials. Saps que després de l’11 de setembre no pots actuar com ho vas fer el 2010. Ara la riuada és més grossa. És imparable. La única manera és posar-t’hi a favor i així, desviar-ne el curs cap zones més calmes i llavors sí, aturar-la.
El tema econòmic, pels arguments abans esmentats, és massa ferm, contundent. L’economia uneix a tothom, no hi ha fisures. Cal desviar l’atenció cap a quelcom que no sigui tant clar: la independència. La gent, confusa, pensarà que veritablement estàs de la seva part, i en realitat el que fas és frenar, aturar la via econòmica que ens abocava directament cap a una Catalunya amb poder de decisió, pròspera i amb un Parlament respectat. Perquè a diferència de la qüestió econòmica, la independència no té una clara majoria de la població a favor, no en aquests moments, tampoc té una aprovació parlamentària, i té una execució a mig-llarg termini (aquest és el ritme que agrada als polítics, però el més greu, per als interessos econòmics immediats no només no els soluciona sinó que els complica, a part de còrrer el risc de si no es fa de la millor manera, crear fractura social).
Tu no se que faries. La Maria i jo ja fa un any que ho tenim clar i que ho apliquem. Ara bé, cal veure què fa i sobretot què farà el nostre MHPresident Artur Mas.
De moment s’han engegat unes eleccions que ens fan perdre dos mesos. (Més enllà d’iniciar un procés cap a l’Estat Propi, que ja ens està bé), si això va seguit d’un l’endemà d’eleccions directe a utilitzar la hisenda pròpia, sense marrades ni excuses, entendrem aquesta demora com a justificada. Però si no és així, i només ens maregen amb 4 anys per aconseguir preguntar-nos sobre la independència, ho considerarem una traïció al poble de Catalunya que és qui pateix directament la situació actual.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *