Tarragona ens sorprèn amb una càlida acollida en el primer dels actes a què assistirem d’aquí a l’abril per tot Catalunya.

Gent que estima Catalunya, gent normal, de tots els àmbits i de totes les edats, grans i joves (algún nen també)… Sí, a Tarragona ens hem trobat catalans cansats, com nosaltres, de què ens prenguin el pèl… i els euros! No esperàvem una rebuda tan ferma. Podem dir amb orgull que hem començat amb el llistó ben alt!

Ara fa uns dies, a la roda de premsa al Col.legi de Periodistes a Barcelona, vam demanar als catalans, i de forma  especial a les entitats del país, ens ajudessin en aquesta tasca de Despertar Catalunya, de posar-la en guàrdia, i que comptessin amb nosaltres per a fer-ho. La resposta ha sigut molt gran i ens han preparat actes de recolzament pràcticament per tot el Territori. Hem començat per Tarragona, després vindrà Reus, Alcover, Igualada, Vilafranca, Berga, Arenys de Munt, Girona, Terres de l’Ebre, Priorat, Manresa… i alguns actes a Barcelona ciutat. Intentem respondre a totes les propostes, les organitzi qui les organitzi sempre i quan l’esperit de les quals sigui obert i respectuós, amb el sentit més ampli que aquestes paraules poden significar.

Certament ens emociona veure que Catalunya és ben viva i també som conscients que quan ens convideu a assistir als vostres actes, en el fons no ens convideu a la Maria i l’Andreu, convideu l’esperit del DIEMPROU! I nosaltres, mentre no ens digueu el contrari hi serem i intentarem fer-ho amb la mateixa senzillesa, espontaneïtat i fermesa amb què ho hem començat. I tampoc dubteu que de cada poble, de cada trobada intentarem aprendre’n al màxim per així,  com a portaveus de DIEMPROU!, poder prendre les decisions més properes a l’interès general dels catalans.

Tornant a l’acte de Tarragona, a part del que ja hem dit, destacaríem l’interès dels assistents pel risc que correm aquells qui fem insubmissió, i també pel futur econòmic d’aquells qui ara cobren directament de l’estat espanyol.

Pel que fa al risc, la resposta és que sí; n’hi ha. Com tot a la vida, el que fem té risc, i en té més no pas perquè siguem possibles delinqüents, que ja hem aclarit que no ho som, sinò perquè hem agafat un camí desconegut i això, igual que l’excursionista que decideix abandonar el sender i opta per fer drecera camps a través, augmenta el risc. Dit això hem insistit que el que a nosaltres ens dóna força per mantenir-nos ferms amb la nostra decisió, el que sí ens fa pànic, és el RISC que correm com a ciutadans si no actuem amb celeritat; atur desbocat, caiguda en picat de l’estat del benestar, atacs al nostre sistema educatiu, econòmic i social….

En referència al futur econòmic, hem deixat clar que tot el que cobren els ciutadans de Catalunya ho genera Catalunya. I ho generem amb escreix! Doncs de cada 100€ d’impostos que paguem els catalans, només 60 tornen a Catalunya. En el moment que ingressem nosaltres els impostos, i aturem l’espoli/robatori a què estem sotmesos, no només podrem pagar les nòmines dels funcionaris i els pensionistes sinò que ens podrem permetre incrementar-les.  Hem de tenir clar que tots els països que han passat a controlar la seva economia, en pocs anys han doblat (com a mínim) el seu PIB. Alguns l’han multiplicat per tres, i cap tenia el potencial que té Catalunya.

Hem acabat amb un fragment de Miquel Martí i Pol: “potser el secret és que no hi ha secret, i aquest camí l’hem fet tantes vegades que ja ningú no se’n sorprén; potser caldria que trenquéssim la rutina fent algún gest desmesurat, alguna sublimitat que capgirés la història…”

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *