PROU REMENAR, HA ARRIBAT L’HORA DE TALLAR!

Bon Dia Catalunya!

Hem estat uns dies sense parlar.

Això ha estat així per quatre motius, principalment.

1. El naixement del nostre quart fill, en Genís. Aquest moment requeria la nostra màxima dedicació. Ara, amb quatre mesos, ja comencem a tornar a la normalitat d’horaris.
2. Els 7 mesos intensius dedicats a Diemprou, des del novemre de 2011 fins al juny del 2012, donant a conèixer la nostra decisió de passar de les paraules als FETS, va deixar el nostre negoci familiar pràcticament en “estat de coma”. Aquells qui teniu una petita empresa, ja sabreu com n’és d’important de ser-hi a sobre. Hem treballat de valent per recuperar una certa estabilitat.
3. Ens calia reflexionar. Havíem de païr tot el que en uns mesos ens acabava de passar, i interpretar els esdeveniments accel.lerats viscuts al nostre país. Mirar-ho un altre cop des de fora, ja que un cop ets dins perds una mica la perspectiva.
4. Volíem assegurar-nos que EL VAIXELL S’ENFOSA. La nostra decisió, encara que ens avergonyeixi, no va ser per una qüestió d’ideals, va ser per necessitat, per solidaritat amb aquells que, sense motiu, pateixen al nostre país, ja sigui temes de salut, de feina, d’economia, d’infraestructures…

PAGAMENT A CATALUNYA
En mig de tot això VAM FER EL PAGAMENT DEL 3er Trimestre d’IVA. Ho vam fer al nostre Ajuntament, amb la intenció d’una banda d’evitar que els nostres impostos anessin directament a Madrid com va passar el 1er i 2on trimestre i de l’altra que la nostra actuació esdevingués més un acte simbòlic que no pas un acte d’ACCIÓ. Tot seguit vam informar-ne a l’ATC. Però… sorpresa!, al cap d’uns dies ens retornaren els nostres impostos: no els volien! Ara estem pensant com aconseguirem complir com a empresaris catalans i a la vegada que els nostres impostos es quedin a Catalunya, per a millorar el benestar dels nostres.

I POLÍTICAMENT…
Eleccions, pactes, reunions, consulta, referèndum, govern, oposició,… tot menys solucionar el principal problema del País: l’economia, aturar el robatori, aturar la presa de pèl que estem vivint els catalans.

Avui tenim clara una cosa: ELS NOSTRES POLÍTICS NO PODEN SOLUCIONAR EL PROBLEMA PERQUÈ ELLS MATEIXOS, AMB ELS SEUS PARTITS, SÓN EL PROBLEMA. I és per això que estem encallats. No avançarem fins que tinguem clar que el problema el tenim a casa, i no pas a fora. Les cúpules (i remarco Cúpules perquè han eclipsat molta gent que en el fons és honesta i competent) dels PARTITS i també dels SINDICATS, ens han dut on som. Estan antiquades, corrumpudes, no ens convenen, i s’han de substituir. Són com un tint, que tenyeix de negre tot el que amb bones intencions s’hi acosta. (en aquest apartat no incloem la CUP i SI que són partits que amb discursos més o menys propers a nosaltres, si que marquen una diferència amb l’estil de fer política)

ANC.
Fins i tot l’ANC (si més no la seva direcció i potser sense adonar-se’n) ja ha caigut en mans dels tot poderosos partits polítics i amb quatre dies s’ha convertit en un Òmnium II, és a dir, fer país però sense destorbar els polítics. Ens remetem als fets: “no permetrem cap pròrroga, l’ANC és aquí per garantir que no hi haurà pròrrogues” deia la seva Presidenta. Doncs mira, fa quatre dies es va aprovar el full de ruta de l’ANC, en què s’especificava que el referèndum s’havia de fer a mitjans del 2013, i ara ja els va bé que es faci preferiblement abans del 2015. Tenim la sensació que l’ANC, s’està convertint en un carrer sense sortida, una xarxa on queden atrapats molts catalans actius i amb ganes de lluitar de veritat pel seu país. Però si tenim 74 diputats de partits que van defensar l’estat propi! Però si tenim un 85% de catalans a favor de tancar caixa!

INDEPENDÈNCIA
Però si ja la tenim! Tenim el parlament més antic d’Europa! L’única cosa que ens cal és fer-lo respectar. Només cal que allò que s’acorda al nostre Parlament sigui defensat com ho defensa qualsevol parlament de qualsevol poble del món.
Avui dia, la independència no és més que això.
“Estic per servir la voluntat del poble” va dir el president Mas. Doncs el 2006 vam encarregar-li que volíem controlar els nostres impostos i això que ja està refrendat i votat encara no s’ha fet. També és “voluntat del poble de Catalunya” una llei electoral catalana, i tampoc no l’ha tirat endavant. Però en canvi, ens diu que això de la independència sí, que això sí que ho farà (i a més ho farà de la mà del seu soci, reconegut independentista, sr Duran). Miri, NO ENS HO CREIEM! Al contrari, entenem que les eleccions han estat un frau democràtic, doncs la coalició guanyadora, CIU, es va presentar amb un discurs que dies després de les eleccions nega.

Per fer formatge, la llet s’ha de remenar una bona estona. Però arriba un moment, que per aconseguir fer formatge, s’ha de deixar de remenar i s’ha de tallar en diferents sentits segons el tipus de formatge que busquem.

Ara, nosaltres creiem que a nivell de país estem remenant quan toca tallar. No anem bé. El remenar ha estat necessari, però ara, xiular al minut 17 i 14segons dels partits del Barça o manifestar-se davant del Parlament, o posar i treure banderes,…, no és el que el país ens demana. No és el que ens demanen aquests nens que no tenen plat a taula, o aquells malalts que no els poden tractar amb la urgència i qualitat que mereixerien, o els nostres fills, que al pas que anem els deixarem un país totalment arruïnat. Tots aquests ens demanen ACCIÓ. Deixem els actes simbòlics (sense oblidar qui som, alerta!), deixem de remenar: ARA TOCA TALLAR!

El nostre discurs no pretén anar contra, sinó anar endavant, en tots els sentits. Que es donin per tant per al•ludits aquells qui els correspongui i la resta…

ENS HI POSEM!?! NOSALTRES SI!
I TU?

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *