Viatge a Ítaca… o a Mallorca?

És tard, ha estat un dia intens. Un dia imprevist. Hem estat a Palma de Mallorca, parlant amb “Jubilats per Mallorca”. Tot i estar cansats tenim la necessitat d’escriure.

Ja fa dies que ho volíem fer. Considerem que la vaga de fam que han endegat primer a través d’en Jaume i ara amb en Tomeu, és una mesura d’acció. Entenem que ells també han decidit DIR PROU! Són dels nostres, o també podem dir, nosaltres som com ells. I sentíem l’obligació d’unir-nos, de transmetre’ls les nostres sensacions, de conèixer-los i de dir-los que podien comptar amb nosaltres i que nosaltres comptàvem amb ells!

Ens han  explicat els seus motius; l’abast de l’estafa que han rebut a les illes ha estat brutal. Els darrers anys cada govern ha estat pitjor que l’anterior: segons diuen, les illes han rebut pel que fa a economia un espoli descomunal, que de moment els ha deixat empobrits i hipotecats per una pila d’anys i, pel que fa a la cultura, el tracte ha estat vexatori. I la població ho ha permès. Com hem pogut deixar passar tot això?- diuen entonant un “mea culpa” però alhora mostrant l’energia i les ganes de reparar aquest silenci del passat.

Més enllà de la conversa amb els Jubilats, la passejada per Palma ha estat entristidora. Durant les hores que hem estat a la ciutat, només en dues ocasions hem tingut el plaer de sentir parlar mallorquí. Castellà, alemany, francès fins i tot italià, però el mallorquí, excepte en alguns cartells públics, sembla que s’hagi esfumat!

President, MH Artur Mas, aquest cap de setmana vam sentir-lo parlar del viatge a Ítaca. Comencem a estar tips de metàfores i d’ideals. Farts de jocs de paraules i de terminis indeterminats. Li recomanem que viatgi a Mallorca (no a Ítaca!) i s’adonarà del perquè li demanem que aterri a la vida real i es limiti a fer complir la llei que els catalans aprovem al nostre Parlament. I que s’hi posi ara!

Tomeu, gràcies pels minuts que vam compartir. A Catalunya el dia 13 d’abril, al poble de Siurana farem un pas decidit cap al respecte. Cap al respecte als pobles i les cultures. Aquest camí, en el marc d’una Europa democràtica, vol fermesa però no demana herois, per tant, tinguem seny tots plegats en les nostres accions. Us/ens necessitem a tots en plena forma!

 

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

El país és nostre. Nosaltres en som els responsables.

Un dels actes que fem pel País aquests dies. A la foto, Arenys de Munt.

Ara fa quatre mesos amb la Maria vam dir prou. Notàvem que el País entrava en un espiral alarmant.
La tendència perillosa i que a criteri nostre està enfonsant Catalunya no és l’augment del dèficit, ni el descens del benestar de la població encapçalat per l’atur creixent, les retallades en sanitat, educació i serveis socials, això només n’és la conseqüència.

I doncs, a què es deu la situació actual? La nostra crisi, pensem, no és econòmica, és una crisi de justícia. Millor: d’injustícia. Una crisi de motivació. Hem deixat que els valors anessin quedant de banda en la nostra societat. L’honestedat, la sinceritat, l’ètica, la responsabilitat, la prudència, la solidaritat han anat minvant en els nostres dirigents, i s’han convertit en l’excepció que confirma la regla.
I aquesta manera de fer ha anat minant la il.lusió dels ciutadans. S’ha perdut la cultura de l’esforç i s’ha anat substituint per la cultura de la picaresca. Sense adonar-nos que aquesta, la dels espavilats no és la cultura que agrada als catalans (no en aquest sentit).
Però hem callat i hem deixat fer. I llavors ha passat allò que ja deien els nostres avis: “qui té jornalers i no se’ls veu, es fa pobre i no s’ho creu”. Hem deixat als nostres governants massa llibertat, massa impunitat. Els hem tolerat massa enganys. No hem aclarit les coses tèrboles. I s’han fet forts. Fins al punt que han confós el seu rol. S’han fet la llei electoral a mida aconseguint perpetuar-se al govern, controlant els mitjans, adaptant la justícia a les seves necessitats, despilfarrant econòmicament… Sentint parlar al President del País, tenim la sensació que qui ens parla és l’”amo”. Doncs no, ell és aquell a qui li hem donat la responsabilitat de gestionar el nostre país segons els nostres desitjos. Nosaltres som els “amos”. I tenim el deure d’exigir respecte per les nostres decisions. Vam decidir gestionar la nostra economía, la justícia i la cultura. I aquells qui governen no ho executen.

Hem de protestar! Ho hem de fer pacíficament, sense caure amb provocacions, però hem de ser contundents. No podem callar! I, el més important: ho hem de fer units.
Aquests dies sentim que els uns protesten per l’Escola en Català, els altres per la Reforma Laboral, més enllà els joves universitaris i també els metges, bombers i mossos. Cadascú protesta per la seva banda. Si som conscients que les goteres provenen de la teulada, enlloc d’anar fregant cadascú la seva habitació, potser el que cal és que concentrem els esforços en reparar la teulada, no us sembla?
Podem tenir el país que volem, però ens hi hem de posar!
Som-hi doncs!

Publicat dins de General | 3s comentaris

“Las Vegas” a Catalunya. El desig dels catalans?

En les associacions en què hem tingut el plaer de participar durant els darrers anys, totes elles entitats menors (i diem menors en referència al número d’associats, no pas en el nivell qualitatiu d’aquestes), hem intentat fer-ho amb coherència, honestedat i responsabilitat.
Com a membres de les juntes directives, i més enllà de les normes estatutàries, hem procurat tenir molt clar que representàvem un grup de persones que temporalment ens havien donat la responsabilitat de governar la seva associació.
Aquesta idea presidia cadascuna de les reunions de junta, de reunions amb altres entitats o amb les institucions, cada actuació, cada decisió… Què pensaran els socis d’aquest acord? Què farien els socis davant d’aquesta situació? Entendrien els socis aquesta despesa? Això que fem va en la línia d’allò que ens vam comprometre en agafar el càrrec?
Aquests dies el nostre Govern, el de la Generalitat de Catalunya, està fent un apropament decidit a facilitar que el macro-projecte “Las Vegas” s’instal.li al nostre país. Davant d’aquest fet, que pot marcar el rumb turístic de Catalunya, no podem evitar pensar: s’han plantejat els nostres dirigents les mateixes preguntes que ens feiem nosaltres per decidir coses tan senzilles com “actes de festa major”, “papereres al poble”, “escut de la samarreta”…? La resposta és clara: no!
Pel que fa a l’economia, els catalans ja hem expressat quin és el pas que volem: controlar-la a Catalunya! Les instruccions del poble al seu Govern, en aquest sentit són claríssimes! Si es parla de Pacte Fiscal, o Concert Econòmic, insistirem en què això és quedar-se a mig camí i no ho acceptarem, però al menys reconeixerem que la conversa va sobre el tema. Però “Las Vegas”, és un farol! És un camí nou, amb flaire de cortina de fum, amb un rerefons de desvirtuar una mica més allò que és Catalunya.
La nostra opinió és que un projecte com aquest és per a indrets amb poca capacitat productiva, creativa i ideològica. És allò que es pot muntar al mig d’un desert, perquè no li cal res més que un salconduit legal per convertir-se en un campi-qui-pugui acotat.
Catalunya no és el desert! A Catalunya no ens cal un Las Vegas per sortir endavant. Només ens cal un Govern que actuï segons el que es compromet amb els seus ciutadans. Que ajudi a les PIMES del país i aquestes, més de 500.000!, ja ens proporcionaran els llocs de treball que fan falta i ho faran dignament, sense “excepcions legals”.
Un veí del Prat va dir-nos que la zona on es proposa instal.lar “Las Vegas”, podria ser un parc per passejar les famílies fantàstic. Certament, i tenint en compte que aguanten l’aeroport amb tot el que això suposa, seria un bon detall de la societat envers totes les ciutats que hi són al costat. Aquesta és la Catalunya que ens agrada!
President, agafi el timó! Marqui el rumb que necessita Catalunya, i ens tindrà remant amb força i vencent tempestes!

“El  13 d’abril, a Siurana-Cornudella de Montsant, Catalunya farà un pas”

Publicat dins de General | 1 comentari

El carbó és feixuc i car, cal canviar de combustible!

Aquesta setmana hem estat a Reus i a Gurb. Cada cop creiem més en els nostres ciutadans. Hi ha ganes de fer coses i fer-les ben fetes. Molt més del què ens pensem!
Seguint els esdeveniments d’aquests darrers dies i recollint els comentaris dels assistents en aquests actes, volem fer una reflexió.

Catalunya creiem que té dos problemes importants: l´un és la relació amb Espanya que no funciona de cap de les maneres i que ja n’hem donat extensament explicacions. El segon, però, i que a vegades semblem oblidar, és que Catalunya té el mateix problema que tenen la majoria de països europeus: un sistema democràtic que no funciona! La crisi europea no és econòmica, ens enganyen! És una crisi de valors!

Què entenem per democràcia? Respecte, protecció del més feble, transparència, govern del poble i pel poble, honestedat, ètica…
Tenim la sensació que el nostre govern dirigeix el país i pren les decisions pensant en la majoria de ciutadans?
Hi ha transparència i ètica, per exemple a l’hora de repartir subvencions, ajuts, finançaments? I a l’hora de rebre’ls?
La nostra justícia ens protegeix als ciutadans, o protegeix aquells qui ens governen?

Aquesta és la democràcia que volem? O creiem que la podem millorar?

Què vol dir això? Què cal canviar, la democràcia? No! El que cal canviar és el sistema de política de partits, que està duent la democràcia a la més justa de les seves expressions. Quan va aparèixer el motor d’explosió, el carbó, un combustible incòmode, voluminós, costós… va quedar obsolet. Els carboners, en un intent de salvar el seu ofici, van cridar: què preferiu, tornar a anar amb carro? La societat tirant pel dret va incorporar el motor d’explosió, que facilità la vida industrial i ciutadana i fins i tot li permeté crear els avions i volar!

Ara ens toca fer-nos respectar com a país, controlar plenament la nostra economia, per així, un cop segurs que el que decidirem tots els catalans al nostre parlament serà respectat, poder encarar el gran repte del país: convertir-nos en una Catalunya realment democràtica.

Com deia Miquel Martí i Pol, “cridem qui som i que tothom ho escolti. I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora! Que tot està per fer i tot és possible.”

Som-hi doncs! Posem-nos mans a l’obra.

Publicat dins de General | 1 comentari

Actes previstos per aquesta setmana.

Aquests són els pobles on DiemPROU! ha estat convidat aquesta setmana. Els actes/taula rodona són oberts a tothom.

En aquests actes, per part nostra, farem una breu presentació de DiemPROU! i sobretot escoltarem les vostres inquietuds i suggerències. També aprofitarem l’ocasió per anar informant de l’actualitat de DiemPROU!

DIMARTS 21. Reus, Casal Despertaferro. Hora: 8 del vespre.
DIJOUS 23. Gurb, Sala de Cultura Mas l’Esperança. Hora: 8 del vespre.

Us hi esperem!

Publicat dins de General | Envia un comentari

DiemPROU! convidat a la trobada de l’EPI (European Partnership for Independence)

Aquests dies, a Barcelona hi ha hagut la 3era trobada Internacional de l’EPi (European Partnership for Independence), organitzada per l’associació d’acció internacional Welcome Mr. President.

Ens han convidat a exposar la insubmissió fiscal a l’Estat espanyol que la Maria i l’Andreu hem decidit iniciar aquest 2012 i que amb DiemPROU! l’hem fet extensiva a tota la societat catalana.

Ha estat una experiència frapant poder explicar la nostra decisió a líders dels moviments socials per la independència de Flanders, Escòcia, Euskal Herria, Països Catalans i Süd-tirol.

Ens ha sobtat la seva actitud. La sensació és que els ciutadans d’aquests països, estan tan contents de la nostra acció com ho podem estar els propis catalans. Des de la seva visió, com a països demòcrates, el fet que Catalunya permetés un atac tan contundent a l’Estatut per part d’Espanya no s’entenia. Que el full de ruta decidit per un poble (amb una majoria aclaparadora dels seus representants al parlament primer i dels ciutadans en referèndum després), fos trepitjat per un altre poble, ells ho consideraven no només un atac a Catalunya, era un atac a la base de la Carta dels Drets Humans, un atac a la democràcia i a la llibertat. I el fet que això no tingués una resposta, ni dels nostres governants, ni del nostre poble (en aquest cas, si més no amb poca fermesa) no ho entenien.

Veure que Catalunya s’ha despertat, que el 2012 Catalunya hagi decidit volar, els omple de força i il.lusió. “Ja era hora!” Expressaven aquelles cares que escoltaven captivades com els catalans, cridant DiemPROU! d’una forma pacífica, intel.ligent i ferma iniciavem un camí que tots, tots eren conscients que no té marxa enrere.

A nosaltres, veure que des d’Europa s’està treballant tant i tant bé per la llibertat i el respecte cap als pobles, també ens encoratja. No hi ha dubte que aquest és el veritable repte d’Europa. Aquest és el camí per sortir de la “crisi”: el respecte. Cal governar amb respecte, cal treballar amb respecte, cal construir amb respecte, cal viure amb respecte… aquesta és la veritable democràcia. I a Catalunya, en això som pioners!

Som-hi doncs!

Publicat dins de General | Envia un comentari

Nosaltres no fem pròrrogues, amb el País en aquesta situació, no ho permetrem.

Diemprou! es felicita dels suports que està rebent de diferents partits polítics. També del fet que donin suport a les iniciatives municipals que van en el sentit de promoure la insubmissió fiscal dels ajuntaments.

Alhora volem recordar que Diemprou! és una iniciativa que treballa per aconseguir solucionar una injustícia econòmica que afecta greument el benestar dels catalans. Diemprou! no fa seus els objectius de cap grup polític en concret, sinò que betlla perquè el Govern de Catalunya dugui a terme allò que la societat catalana decideix. Tot moviment per part dels partits en aquest sentit serà benvingut desde  Diemprou!

Els catalans hem decidit (més enllà del nom que li volguem donar) que els nostres impostos es quedin a Catalunya. Això vol dir que la nostra agència tributària ATC ha de recaptar tots els impostos que paguem els catalans.
Arribats a aquest punt, el nostre país només farà tractes econòmics (pactes, concerts….) amb altres països i/o organismes internacionals que ens respectin plenament i sempre que els ciutadans de Catalunya ho aprovin.

Diemprou! Insisteix que cal urgentment que sigui el partit que governa, encapçalat pel MH Artur Mas qui actuï. Mantenim el termini de confiança fins a l’abril, però cada dia que passa, és fatal pels interessos de Catalunya. I nosaltres no fem pròrrogues, mentre tinguem compatriotes que estàn a la misèria, no.

Publicat dins de General | Envia un comentari

Resposta del MHPresident, Sr Artur Mas… i la nostra contesta: Vostè és el president de Catalunya i no d’Espanya!

Hem rebut contesta de l’Oficina del President al nostre burofax . En aquesta el President manifesta que “és ben cert,[….]s’ha produït un trencament del pacte constitucional”. “Catalunya està rebent un tracte regressiu en molts aspectes que té repercussions en els terrenys social, econòmic, cultural i lingüístic entre altres,[…] un tracte injust” i afegeix “L’Estat espanyol s’està mostrant deslleial amb la Generalitat”.(podeu veure al final d’aquest document la carta íntegra)
Ens sorprèn que davant aquestes manifestacions tan clares, en què inclús parla de deslleialtat per part del Govern espanyol, continuï la carta amb una actitud més pròpia d’un vassall que no d’un Presdient de Catalunya: “El Govern de Catalunya -com a govern democràtic i responsable- ha de ser respectuós amb la legalitat vigent”.
Finalment ens parla de desig i d’esperança.

Aquesta és la nostra contesta,

Miri Molt Honorable, fa 35 anys que tenim desig i esperança, fa 35 anys que, com diu vostè, som bons minyons, ho hem provat de totes maneres “amb ingenuïtat, amb l’astúcia pujoliana o el “carinyo” maragallià, també amb la neutralitat de Montilla. Res no ha funcionat, perquè Espanya té un altre projecte” (en paraules de Patricia Gabancho).

Certament, un govern democràtic com el català, ha de respectar les lleis. Oi tant! Però alerta, President, amb la mateixa força o més ha de fer respectar les seves també. I aquí és on vostè ens està fallant! El President de Catalunya ha de vetllar pels interessos de Catalunya, i aquesta necessita amb urgència (perquè la situació social i econòmica ho demana) aturar el robatori a què és sotmesa. Així ho va manifestar la població amb l’Estatut, a la manifestació del 2010, a la del 2011, a les eleccions al Parlament (en què recordi, aquesta va ser la principal promesa protagonista dels debats electorals) i així ho està demanant també ara a través de DIEMPROU!, on recentment el municipi d’Arenys de Munt i de Berga (amb el suport de 9 regidors de CIU -la majoria!!-) s’han afegit a la insubmissió fiscal a Espanya que nosaltres farem a partir de l’abril.

Molt Honorable Sr Artur Mas i Gavarró, si arribat l’abril vostè continua amb la seva posició de no voler encapçalar la solució a l’espoli, entendrem que: o bé amaga el cap sota l’ala, o el que seria més greu en un govern democràtic com és el nostre, que està decidint en bé d’una minoria. En qualsevol de les dues opcions entenem que no estaria capacitat per seguir fent de capità d’aquesta nau que demana ara gent ferma i que pensi en els ciutadans del seu país.

Esperem amb desig i esperança que durant aquest mes canvii de parer i es converteixi en el President que necessita Catalunya. Ara toca triar entre agafar el camí de Grècia o el de Suècia.

Descarrega el document en PDF

 

Carta Mas

Publicat dins de General | 1 comentari

Tarragona ens sorprèn amb una càlida acollida en el primer dels actes a què assistirem d’aquí a l’abril per tot Catalunya.

Gent que estima Catalunya, gent normal, de tots els àmbits i de totes les edats, grans i joves (algún nen també)… Sí, a Tarragona ens hem trobat catalans cansats, com nosaltres, de què ens prenguin el pèl… i els euros! No esperàvem una rebuda tan ferma. Podem dir amb orgull que hem començat amb el llistó ben alt!

Ara fa uns dies, a la roda de premsa al Col.legi de Periodistes a Barcelona, vam demanar als catalans, i de forma  especial a les entitats del país, ens ajudessin en aquesta tasca de Despertar Catalunya, de posar-la en guàrdia, i que comptessin amb nosaltres per a fer-ho. La resposta ha sigut molt gran i ens han preparat actes de recolzament pràcticament per tot el Territori. Hem començat per Tarragona, després vindrà Reus, Alcover, Igualada, Vilafranca, Berga, Arenys de Munt, Girona, Terres de l’Ebre, Priorat, Manresa… i alguns actes a Barcelona ciutat. Intentem respondre a totes les propostes, les organitzi qui les organitzi sempre i quan l’esperit de les quals sigui obert i respectuós, amb el sentit més ampli que aquestes paraules poden significar.

Certament ens emociona veure que Catalunya és ben viva i també som conscients que quan ens convideu a assistir als vostres actes, en el fons no ens convideu a la Maria i l’Andreu, convideu l’esperit del DIEMPROU! I nosaltres, mentre no ens digueu el contrari hi serem i intentarem fer-ho amb la mateixa senzillesa, espontaneïtat i fermesa amb què ho hem començat. I tampoc dubteu que de cada poble, de cada trobada intentarem aprendre’n al màxim per així,  com a portaveus de DIEMPROU!, poder prendre les decisions més properes a l’interès general dels catalans.

Tornant a l’acte de Tarragona, a part del que ja hem dit, destacaríem l’interès dels assistents pel risc que correm aquells qui fem insubmissió, i també pel futur econòmic d’aquells qui ara cobren directament de l’estat espanyol.

Pel que fa al risc, la resposta és que sí; n’hi ha. Com tot a la vida, el que fem té risc, i en té més no pas perquè siguem possibles delinqüents, que ja hem aclarit que no ho som, sinò perquè hem agafat un camí desconegut i això, igual que l’excursionista que decideix abandonar el sender i opta per fer drecera camps a través, augmenta el risc. Dit això hem insistit que el que a nosaltres ens dóna força per mantenir-nos ferms amb la nostra decisió, el que sí ens fa pànic, és el RISC que correm com a ciutadans si no actuem amb celeritat; atur desbocat, caiguda en picat de l’estat del benestar, atacs al nostre sistema educatiu, econòmic i social….

En referència al futur econòmic, hem deixat clar que tot el que cobren els ciutadans de Catalunya ho genera Catalunya. I ho generem amb escreix! Doncs de cada 100€ d’impostos que paguem els catalans, només 60 tornen a Catalunya. En el moment que ingressem nosaltres els impostos, i aturem l’espoli/robatori a què estem sotmesos, no només podrem pagar les nòmines dels funcionaris i els pensionistes sinò que ens podrem permetre incrementar-les.  Hem de tenir clar que tots els països que han passat a controlar la seva economia, en pocs anys han doblat (com a mínim) el seu PIB. Alguns l’han multiplicat per tres, i cap tenia el potencial que té Catalunya.

Hem acabat amb un fragment de Miquel Martí i Pol: “potser el secret és que no hi ha secret, i aquest camí l’hem fet tantes vegades que ja ningú no se’n sorprén; potser caldria que trenquéssim la rutina fent algún gest desmesurat, alguna sublimitat que capgirés la història…”

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

President, deu una disculpa als pagesos de Catalunya.

Avui al matí hem estat a Ràdio Móra d’Ebre. Una ràdio d’aquelles que s’aguanten per l’esperit de tota una gent que amb il.lusió i hores li dónen vida. Un d’aquests, l’Eduard ens ha fet l’entrevista.

En la primera pregunta ens ha demanat que presentéssim DIEMPROU!. Així ho hem fet deixant clar que DIEMPROU! és la solució a l’espoli.

La segona pregunta ha fet referència a si havíem rebut resposta del President de la Generalitat.
Al matí havíem sentit l’entrevista que el Matí de Catalunya Ràdio li havia fet al Molt Honorable. A una pregunta del Manel Fuentes, el President ha contestat dient que a Madrid hi havia anat a fer de pagès; que havia llaurat, havia sembrat i que ara calia esperar que plogués.
És per això, que quan l’Eduard ha esmentat el Sr Artur Mas, tot i no ser gens partidaris de la crítica, hem expressat el sentiment que ens ha quedat en sentir la resposta del matí:

Molt Honorable, jo tinc vinya i tinc ramat, i no em considero ni pagès ni ramader. Aquests són dos oficis dels més complerts i difícils que existeixen. Considero que són dels professionals més forts, valents i ben preparats que hi ha al país. Ja ho eren antigament, i ara, molts d’ells amb estudis universitaris s’han superat.
Són forts i durs doncs en la seva empresa, fer-ho bé (i percert, actualment les terres no només és llauren, sinò que s’analitzen, s’estudia la millor llavor pel tipus de terreny, es fertilitza la terra, s’implanten sistemes de reg…), repeteixo, fer-ho bé no és garantia d’èxit. Doncs aquí, a diferència de la majoria d’oficis, intervé l’atzar de la natura.
Vostè ha anat a Madrid a sembrar en un pedregar, amb llavors caducades i sense capcitat de decisió de controlar el sembrat; ni el seu creixement, ni el dia de collita, ni qui es contracta per fer-la, ni aquí la vendrà i a quin preu…. Això, Honorable, no ho hauria fet cap pagès!
Comparar la gestió de l’actual Govern amb la pagesia o bé és un insult per al sector o bé un excés de gallardia per la seva part.
Sap quina és la lògica d’un pagès? El treball, la constància, la inversió calculada i prudent, intentar no ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra i tenir la previsió de, malgrat tot, reservar un racó per si de cas hi ha una mala collita.

Per tant, Sr President, tant de bò el país el dirigissin pagesos, segur que no seríem on som!
Vostès són a anys llum d’aquests professionals, si us plau, no s’hi comparin!

Tornant a reprendre el fil, i respecte a la resposta al burofax, hem contestat que encara no n’hem rebut i que no entendrem no rebre-la abans de l’abril. Tenim confiança amb el nostre President però amb la seva actuació cada cop ens costa més mantindre-la. Els catalans ja hem dit per on volem que vagi la nostra economia. El President té el suport d’una majoria social àmplia per aturar l’espoli i recaptar a Catalunya. Si no actua en bé d’aquesta majoria haurem de començar a entendre que està governant pels interessos d’una minoria i això seria molt greu.

Pel que fa al risc, hem insistit en què no som delinqüents, som ciutadans que treballem i paguem i ho fem al nostre país que és on vol que ho fem la població catalana i, per tant, no entenem que haguem de patir per cap conseqüència. Però a la vegada som conscients que hem agafat un camí nou, diferent i això ens obliga a estar molt més alerta, a tenir cintura i capacitat de reacció davant els imprevistos que puguin sortir.

Finalment hem convidat a tots els oients a ajudar-nos a difondre DIEMPROU!, que diemprou afecta a tots els catalans, als que són de fa generacions a Catalunya, els que han vingut d’Extremadura, o d’Andalusia, o de França, o del Senegal. Catalunya l’hem fet tots i ara som tots que l’hem d’ajudar a ser on li pertoca i a fer-la respectar.

Publicat dins de General | Envia un comentari