on som?

Som a 1 d’octubre del 2012.

Els esdeveniments de les darreres setmanes han estat sorprenents.

Després de l’11 de setembre, el canvi de discurs del nostre President ha estat radical. La seva intervenció davant dels mitjans en finalitzar la reunió amb el President Espanyol, Sr Rajoy, ens va fer sentir orgullosos del nostre President per primera vegada en molt de temps. Així li ho hem volgut reconèixer en una carta que la Maria i l’Andreu li hem fet arribar i que podeu llegir a www.diemprou.cat .
A què es deu aquest canvi? Quin rerefons ens té preparat aquest cop CIU? Si la resposta és que actúen segons la voluntat de la població, com és que encara no han fet un tancament de caixa cosa que, segons l’Estatut i les enquestes oficials, té molt més suport que la pròpia via de l’Estat Propi i avui és una prioritat indispensable per al nostre poble?

Malgrat aquests interrogants, el moment en què ens trobem demana fermesa, claretat, intel.ligència i, sobretot, modèstia. Tan se val els partits, tan se val els protagonistes. Ara cal aplaudir aquells que, siguin qui siguin, vinguin d’on vinguin, actuin en favor del nostre País. No és moment de colors, ni de projectes de país. Per parlar de colors i de projectes ens cal tenir un Parlament que sigui respectat i que encara no tenim. És per això que, si el President Artur Mas, segueix la línia que ha començat aquests darrers dies i es presenta a les eleccions amb un primer punt del seu programa a favor de recaptar els nostres impostos a Catalunya de manera immediata, som partidaris que tots li donem el nostre suport CONDICIONAL. Condicional a utilitzar immediatament aquesta indispensable hisenda pròpia desitjada, necessitada i ja aprovada al nostre Parlament.
Ho diem nosaltres, que mai hem votat CIU i que tenim un “partit-revel.lació” en avançat estat de gestació (el Bon Dia Catalunya). Nosaltres que mai hauríem imaginat trobar-nos en la situació que ens trobem avui. Ens cal que el President no tingui cap excusa per no defensar els interessos dels catalans amb fermesa i contundència. I insistim en parlar de suport CONDICIONAL perquè caldrà seguir d’aprop els esdeveniments. CIU ens l’ha jugat massa vegades. El primer pas insistim (no perquè ho diguem nosaltres sinò perquè és la necessitat vital per seguir existint com a País i, per tant, el més urgent per als interessos dels catalans) serà el recaptar, administrar i inspeccionar tots els nostres impostos i fer-ho de manera immediata. Aquest és sens dubte el desig amb més suport social d’avui a Catalunya.

Per no deixar de tibar, la Maria i l’Andreu seguirem tensant la corda amb el pagament dels impostos a Catalunya; aquest trimestre, i veient que fins ara aquests han estat transferits a Madrid, tibarem una mica més. En el nostre cas proposem pagar els impostos al nostre Ajuntament, amb la voluntat d’ajudar a obrir la llar d’infans inaugurada fa uns mesos i que romàn tancada per falta de recursos. D’igual manera animem a tots els qui ho vulguin a pagar a els impostos a Catalunya i concretament als seus ajuntaments especialment aquells qui us trobeu en Ajuntaments que s’han declarat Independents o que formen part de l’AMI.
Finalment mantindrem el Bon Dia Catalunya pendent de si cal entrar en acció o no. Tot i tenir un bon equip, de moment no disposem del suport mínim que ens vam marcar per fundar el partit i començar a treballar. Entenem que no hi ha prou confiança com per fer aquest primer pas. A més, cal veure si els partits actuals per una vegada actúen en clau de país i no partidista. Així doncs tal i com vam dir, seguirem alerta a l’espera de veure cap on ens duen els esdeveniments.

Lluitem perquè en Genís, el nostre quart fill que acaba d’arribar aquest 14 de setembre, es trobi un país demòcrata de veritat, sense corrupció, pròsper econòmicament i social. Un país tolerant però alhora capaç de defensar la seva gent i els seus interessos.
Si volem que caigui no podem deixar d’estirar!

Visca Catalunya! I visca els catalans!
Maria i Andreu (Siurana)

CESSAMENT VIDAL-QUADRAS
Per cert, si encara no ho heu enviat, cal que ho feu el més ràpidament possible. Davant dels comentaris de segons qui el millor que podem fer és ignorar-los, però els comentaris provinents d’un representant del Parlament Europeu, no els podem passar per alt. S’ha acabat acotar el cap!!

http://vocxi.assemblea.cat/2012/09/29/formulari-per-demanar-el-cessament-de-vidal-quadras-al-president-del-parlament-europeu/

Publicat dins de General | Envia un comentari

PRESIDENT, això va de debò?

Siurana, 1 d’octubre del 2012

M.H.Sr Artur Mas, President de la Generalitat de Catalunya,
Benvolgut President,
Ens adrecem a vostè en aquesta ocasió per felicitar-lo.
Sentir-lo parlar a Madrid, després de l’entrevista amb el Sr Rajoy, ens va fer sentir orgullosos del nostre President. La seva serenitat, claretat, contundència, elegància… en les respostes va ser digna del millor dels líders.
Sap que l’hem criticat en força ocasions, i que el fer del seu partit s’allunya molt del que creiem seria digne d’un partit honest, però ara ens trobem en un moment clau per al nostre país. Cal prendre decisions urgents, sobretot a nivell econòmic. Cal utilitzar l’hisenda pròpia immediatament!
No dubteu a comptar amb nosaltres si esteu a costat del poble de Catalunya com sembla que indica el seu discurs d’aquestes dues darreres setmanes, però si altrament, continueu només al servei d’una minoria, i tot forma part d’una estratègia per continuar al poder, tingueu clar que ens tindreu com a principals adversaris.

Visca Catalunya!

Cordialment,

Andreu Bartolomé i Regué i família, de Siurana (Priorat) DiemPROU!

Publicat dins de General | Envia un comentari

Avui, orgullosos del President MAS

Avui, a Madrid, la Maria i jo ens hem sentit orgullosos del nostre President. Pràcticament amb tots els aspectes, creiem que difícilment es podria millorar l’actuació d’avui dijous dia 20 de setembre.
Podeu pensar: només són paraules, un cop més. Sí, també ho hem pensat nosaltres, això. Però alerta quines paraules! Destacaríem el to: segur, intel.ligent, contundent però no pas elevat; el contingut: claretat (NO hi ha acord), valent (parlant de Franco, de Guàrdia Civil…., deixant clar que ho tenim superat, que són altres temps), didàctic.

Certament ara cal esperar que després de les paraules vinguin els fets. Però de la mateixa manera que hem criticat el nostre president amb tota la fermesa quan ha actuat en contra dels interessos del nostre país, sempre segons el nostre criteri, avui ens pertoca reconèixer aquest canvi.

Ara, MH Sr Artur Mas, President, no perdi aquesta empenta i no maregem la perdiu com ens té acostumats el seu partit. El país no s’ho pot permetre, i per part nostra, no dubti que si vostè segueix en la línia que ha marcat avui, i amb el ritme que les condicions requereixen, ens tindrà al seu costat, molt més aprop del que es pugui pensar, però si ens sentim un cop més enganyats ens convertirem en un bon adversari.

Gràcies per fer-nos sentir orgullosos del nostre President,

Maria i Andreu (Siurana)

Publicat dins de General | Envia un comentari

Manifestació 11 de setembre. I l’endemà?

Demà hi ha la manifestació de l’11 de setembre.
Serà un clam, segur. No n’hi ha cap dubte. Ho és cada any, però aquest, com en totes les ocasions especials, els catalans sortiran en massa per demanar una Catalunya que rutlli i que sigui de veritat.
En tot aquest caliu ens sap greu aquest afany de protagonisme dels diferents partits i entitats del país a fer-se veure. Per nosaltres demà només hi ha una entitat, un grup, un col.lectiu, un partit… i aquest es diu CATALUNYA!. Pensem que no és dia de fer propaganda de res més que del nostre estimat país.
A totes aquestes entitats, partits que fan cops de colze per sortir a la foto… els diríem: reserveu les forces per l’endemà. De segur que faran falta. Hem de vigilar de prop que es faci la voluntat del poble i això vol dir començar complint amb el que ja hem acordat democràticament i que és un clam de tots els catalans: els diners de Catalunya es recapten i s’administren a Catalunya.
Al nostre President, el sr Artur Mas, que no compta amb la nostra confiança des que va passar els nostres impostos a Madrid (els vam ingressar a l’ATC amb la intenció que la Generalitat els utilitzés per als nostres jubilats, infants, escoles…), li diem que faci el que li sembli, anant o no a la manifestació, (tot i que costa d’entendre que un president que promet portar els “seus” a Ítaca, en una ocasió així s’amagui a casa a veure-les venir). No és tant important ser a la manifestació com a partir de l’endemà ser conseqüent a defensar allò que s’ha cridat en el transcurs d’aquesta. Això val per a tots aquells qui hi assistiran. Però especialmente per al President. En les properes setmanes cal que TANQUI LA CAIXA! Volem que els nostres impostos siguin recaptats a Catalunya i administrats des d’aquí segons la voluntat dels catalans. Molt Honorable Sr Artur Mas, posi-li el nom que vulgui: pacte fiscal, concert econòmic,…. Però això és el que ara necessita amb urgència el nostre País.

Si en unes setmanes, no s’escolta el clam popular que reclamarà de segur avançar com a país i no es du a terme el primer pas (controlar l’economia) ja votat al parlament i refrendat pels ciutadans el 2006,  vostè haurà de dimitir i convocar unes eleccions urgentment si no vol esdevenir un obstacle per al país.

Des de diemprou i bondiacatalunya treballem i ens preparem, en silenci per ajudar a evitar una nova enganyifa.
Visca Catalunya!

Publicat dins de General | Envia un comentari

CONCERT A GIRONA. CATALUNYA VOL VIURE EN LLIBERTAT

Som diumenge 29. Un amic que ha pujat a Siurana ens ha preguntat: Com és que no aneu a la festa de Girona?
Bé, com que aquesta ha sigut una pregunta que aquests dies se’ns ha fet des de diferents àmbits, creiem oportú continuar explicant com entenem aquest moment que viu el país.
És conegut que la Maria i l’Andreu reclamem ACCIÓ. Fa massa anys que maregem la perdiu, que ens manifestem, que fem festes rehivindicatives, però no passem d’aquí. I som on som.
On som?
Doncs bé, en molts aspectes al mateix lloc que l’any 1976. Moment d’agitació social (en aquella ocasió l’eufòria venia per la fi del “Cisquet” i en la d’ara pensem que més aviat ve per la “crisi financera i de valors”) on els desitjos i aspiracions dels catalans anaven molt més enllà del que es va aconseguir. En resum es demanava deixar de ser “esclaus” per passar a ser ciutadans normals, que decideixen plenament sobre els seus afers (economia, política, cultura…), com així correspon poder-ho fer a qualsevol poble del món. Enlloc d’això vam ser “venuts” i hem estat espoliats durant els darrers 35 anys!

Ens ensumem que en aquest cas la cosa va pel mateix camí, i farem tot el que sigui al nostre abast per evitar-ho.
No tenim mitjans de comunicació a disposició, no tenim recursos econòmics (de moment!), però tenim quelcom que és més poderós que tot això: som constants, pacífics, pacients i tenim molt clar què s’ha de fer per avançar com a país (d’entrada controlar l’economia dels catalans tal com és desig de prop del 80% dels ciutadans). Igual que la gota que a la fi forada la pedra per la constància i no pas per la força també nosaltres esperem col.laborar a aconseguir que AQUEST COP SÍ.
Per tant, com hem dit en diferents ocasions, tot el que sigui acció (democràtica, intel.ligent i pacífica) rebrà el nostre recolzament directe, però la resta, com aquest concert que es fa avui a Girona, tindrà el nostre suport pel sol fet de demanar respecte pel nostre país, però no hi dedicarem energía perquè deduim que no pensa anar més enllà de la rehivindicació (tant de bo ens equivoquem i haguem de rectificar!), i per la Maria i per mi, aquesta, l’etapa de pidolar i queixar-se, és una etapa passada.
Despertem-nos i posem-nos mans a l’obra! Bon Dia Catalunya!
Maria i Andreu de Siurana

Publicat dins de General | Envia un comentari

Polítics, gestors del país, no pas “amos” del país

Fa uns dies vam ser convidats, com a Celler que som (encara que petit i familiar), al 10è aniversari de la DOMontsant.

La DOMontsantens agrada, perquè representa un grup de Cellers, la majoria dels quals propietat de pagesos apassionats de la terra, del vi i de la comarca del Priorat. El propietari fa alhora de pagès, bodeguer, distribuidor i empresari. Aquest és el perfil del 90% de les empreses de Catalunya. Deseguida ens hi vam sentir identificats i per això vam voler formar-ne part.

La festa, va combinar parlaments, projeccions, música i finalment un aperitiu. Gran part de l’espai de l’acte el van ocupar personatges polítics. Per què tenen tant de protagonisme els polítics en aquest i la majoria d’actes que es fan al país? Per què són ells qui obren i tanquen els esdeveniments? Per què tallen ells la senyera, o destapen plaques a les inauguracions?

Us imagineu que en la festa de naixement del vostre fill, o en el casament de la filla, presidís l’acte el vostre comptable o el vostre gestor? Molt provablement aquests professionals els trobaríem en la llista de convidats perquè sens dubte formen part de la vida familiar, però en cap cas presidirien l’acte. És així, oi? La festa correspondria presidir-la als pares, algún amic que ha tingut un paper important en la relació, o bé aquella tieta que sempre és a punt per ajudar… Però els gestors? Promocionant la seva gestoria a la vostra festa? És inimaginable!

Així doncs, si tenim clar que els nostres polítics no són res més que els gestors, administradors, del patrimoni del país, del patrimoni de TOTS els catalans, i que els triem per fer aquesta tasca, i cobren sobradament per fer-la (aquells de qui parlem de segur que sí!), perquè han de presidir la majoria dels esdeveniments?

En el cas de l’acte dela DOMontsant, el lloc, espai, temps que van ocupar els polítics presents, corresponia ocupar-lo a aquells qui veritablement han aixecat aquesta DO (molts d’ells sense cobrar ni un euro!). Ens hauria agradat veure-hi algún pagès, algún bodeguer, algún dels treballadors dela DOque s’ho han fet seu… Potser no haurien parlat tant bé com algún dels polítics, potser haurien parlat millor, qui sap? Però el que és clar és que haurien tingut el protagonisme aquells qui se’l mereixien (i no parlem per nosaltres doncs possiblement som aquells qui hem participat menys d’aquesta magnífica progressió dela DOMontsant).

És que “ells” tenen els diners! És que això ho ha pagat la “Diputació”. És que depenem de la subvenció que ens donen cada any… És que el projecte Prioritat, depèn de l’ajut dela Diputacióila Generalitat…

ALERTA. No ens confonguem!

“Ells” tenen els NOSTRES diners.

“Això” ho hem pagat “ENTRE TOTS”!

Les subvenció ens la donem NOSALTRES MATEIXOS doncs provenen dels NOSTRES impostos.

Només faltaria que els NOSTRES gestors (Diputació, Generalitat…) no ajudéssin iniciatives com Prioritat; treballen per nosaltres, estan al servei dels ciutadans, només faltaria!

La nostra visió de la política va per aquí, senzillesa, professionalitat, honestedat. Volem un país on el protagonisme sigui de les persones.

Publicat dins de General | Envia un comentari

Anem teixint!

La Maria i l’Andreu i l’equip de Diemprou anem teixint. Anem tan ràpid com ens és possible tot i la feina de formigueta que hem d’anar fent per trobar la gent que ens agrada. Us fem un tast de per on van els trets abans d’anunciar com serà la nostra proposta definitiva.

Preparem un grup que serà el bressol alhora que garant de què el que fem estigui ben fet. Per nosaltres, aquest “consell” és la clau del nostre projecte. Aquest “consell” serà qui vetllarà per evitar corrupció, injustícia, desviaments per part dels partits…

Aquest grup està format per 100 persones. A totes elles les uneix dues virtuts: són excel.lents persones i són pencaires, i no volen deixar les seves feines.
Tot i ser gent més o menys anònima no són catalans qualsevol. Són catalans de diferents zones de Catalunya i de diferents àmbits professionals, i tots exerceixen la professió amb dignitat: pagesos, enginyers, metges, mossos, bombers, mestres, arquitectes, treballadors llicenciats i no llicenciats, esportistes….
No estan triats a l’atzar, hem buscat persones amb criteri, dialogants i directes. Hem d’anar per feina i ens cal agilitat. Les hem triat la Maria i jo perquè si tirem endavant amb això volem que sigui gent de la nostra màxima confiança. De tots aquests hi posem la mà al foc. Si confieu amb nosaltres haureu de confiar amb aquest equip.
A més d’aquest centenar n’hi haurà una quarantena més que serà escollida per la militància.

La militància desitjarem que sigui el màxim àmplia. En funció de la militància sabrem si tenim la confiança o no de tirar endavant aquest projecte. Volem que sigui formada per tot aquell qui vulgui una Catalunya que funcioni. Un govern àgil i directe, relacionat amb tots els pobles d’europa.

Aquest “partit” és fet de gent a qui no agrada la política. Ens hi posem perquè el país ho demana a crits. No pretenem perdre el temps, ni dividir. Ja ho vam avisar, si havíem de seguir encapçalant el Pagament a Catalunya, si el MH Artur Mas no ens agafava el relleu,  ho faríem nosaltres. Però ho volem fer des d’on s’ha de fer: des de la Generalitat. Ho es confia en nosaltres o no s’hi confia. Si veiem que podrem fer feina de veritat ens presentarem, si no és així no ho farem i cap a Siurana falta gent!

L’objectiu d’aquest “partit” serà molt senzill i directe: Fer respectar el nostre Parlament, controlant la nostra economia immediatament, ingressant, gestionant i inspeccionant els nostres impostos. Agilitzar la justícia i tornar-la eficaç i tal com ja hauria de ser per lògica, fer-la justa. Interpretant i executant cadascún dels punts de l’Estatut del 2006 tant endavant pels interessos dels catalans com la seva interpretació ho permeti.
Aquest partit no parlarà de nous projectes fins que no siguin realitzats els que ja estan encarregats per la nostra població. I en qualsevol cas, s’encarregarà única i exclusivament de fer respectar els acords que prenem els catalans al nostre Parlament.

Si voleu seguir informats del nostre procés de constitució com a partit preguem deixeu les dades a l’apartat Donar Suport d’aquest web.

Gràcies

Publicat dins de General | 2s comentaris

Ajuts als Bancs i Caixes. Insult a la població.

Amb tot el tema bancari, creiem que molts ciutadans ens sentim insultats.

Les hipoteques inflades, amb quotes molt per sobre de les possibilitats reals d’aquells qui les formalitzaven, han estat un dels motius de la crisi econòmica actual. N’hi ha molts d’altres, però aquest (junt amb l’estafa dels dipòsits preferents) és un dels que ha patit més directament la població.

Ara resulta que la culpa és de tots. Doncs no. La culpa és d’aquells qui van estirar més el braç que la màniga. La culpa és dels banquers que no van aconsellar correctament als seus clients, permetent-los hipotecar-se per sobre del 35% dels seus ingressos. Però sobretot, la culpa és d’aquells qui tenien la responsabilitat de controlar que això no passés (en el cas de les caixes inclús per llei): els nostres governants.

No és culpa d’aquells qui malgrat fer unes hipoteques correctes, els canvis laborals els ha impedit complir amb el seu deute. No és culpa de tota la gent, la gran majoria, que va actuar amb prudència i o bé no va voler ni sentir parlar d’hipoteques o bé les va fer a mida de les seves capacitats.

La fallida d’aquestes empreses, per tant, no és just que les assumim la majoria. Si una PIME fa fallida (ara passa a diari) què passa? Doncs tanca. Si un banc o caixa fa fallida, com qualsevol empresa, doncs també es tanca. Els clients tenen cobert fins a 100.000€ pel dipòsit de garanties, els prestamistes poden recuperar els seus préstams amb la venda de patrimoni de l’entitat i els accionistes, de la mateixa manera que quan van haver-hi beneficis es van repartir els guanys, ara els toca repartir el que quedi o bé acabar de cobrir si convé alguna despesa pendent. I empresa liquidada!
L’ajut públic, si per alguna cosa ha de servir és per garantir aquest dipòsit de garanties que pel que sembla no acaba d’existir i per assegurar que cap ciutadà es quedi sense habitatge, que això també ho diu la famosa “constitución”.

I si calen bancs, no patiu, que si hi ha mercat, no trigaran a sortir-ne de nous, però amb bons criteris empresarials. Com quan plega el forn del poble, que al cap de poc, algú n’obre un de nou!

Finalment, ens agradaria acabar amb unes frases que a casa sempre havíem sentit: “no estireu més el braç que la màniga”, “mai no feu una hipoteca per coses que són de curta durada: cotxes, viatges…”, “no existeixen els duros a quatre pessetes”, “primer estalvieu i després compreu, si ho feu al revés pagueu dues vegades”. Hem intentat seguir aquests consells, i quan no ho hem fet (alguna vegada també hem estirat més el braç que la màniga) n’hem hagut d’assumir les conseqüències treballant més fort per compensar la nostra gosadia.
Estem preparant un equip de persones per fer funcionar el país com cal. Aviat tindreu notícies.

Publicat dins de General | Envia un comentari

URIEL BERTRAN, LA TRAMA DELS PEATGES

Bravo Uriel!

Aquest passat divendres l’Uriel va parlar clar, amb correcció, amb respecte, i alhora amb la contundència que el missatge requeria. I ho va fer al Parlament que és on correspon parlar a un Parlamentari com ell. Uriel, felicitats!
La Maria i l’Andreu portem sis mesos tombant per Catalunya.
Si hi ha una cosa que hem notat pràcticament en la totalitat de la gent amb qui hem tingut l’oportunitat de conversar ha estat el seu desencís pels polítics actuals. No per uns en concret, ni per un partit determinat. En general.
Perquè hi regna l’ambigüetat, la hipocresia, la mentida, la corrupció,… Els uns per ser-ne partíceps i la resta, que possiblement són la majoria, per ser-ne còmplices no denunciant el que és una vergonya. Això els converteix automàticament en mediocres, pel senzill fet de callar.
Bé, l’Uriel, va parlar, i va parlar clar. Va posar sobre la taula el que possiblement és el gran entrebanc del nostre país en aquests moments: el MH Artur Mas, ell i els qui representa, els nostres governants, els nostres negociadors, estàn més que atrapats, econòmicament i, sembla ser, que també judicialment. Va lligar ABERTIS, amb CIU, amb SALVADOR ALEMANY, amb LA CAIXA, amb MIQUEL ROCA, amb el PALAU DE LA MÚSICA  i les FUNDACIONS respectives que sovint fan d’enllaç de tot plegat.
Davant de la denúncia de l’Uriel, creiem que el govern de CIU pot fer dues coses: o bé desmentir-ho o bé dimitir. I si no ho fa el govern, ho haurien de començar a fer tots aquells qui no volen ser còmplices d’aquesta TRAMA.

Gràcies Uriel, aquesta actuació és digne d’un polític català.

Publicat dins de General | Envia un comentari

Pacte fiscal? Enganyifa brutal! Prou presa de pèl!

Hi ha un poble que sempre ha desitjat tenir flors.
Un bon dia la pressió dels veïns fruit de la tristesa que provoca veure tots els carrers sense color, fa que s’inicii un debat sobre les flors. Els ciutadans ho tenen clar: volem margarides, roses, pensaments…flors per tot arreu!
Però el debat polític amb el conseqüent consens final acorda, de moment, posar floretes a l’entrada del poble. És un avenç mínim, però els veïns, acostumats a no tenir flors i davant la perspectiva de veure’n alguna encara que sigui a l’entrada del poble, els resigna a acceptar el pobre acord dels seus governants.
Els anys passen i les flors de l’entrada del poble no apareixen. La tristesa dels grisos carrers s’uneix a la decepció dels veïns en veure que no es compleix la llei de flors aprovada.
La decepció passa a indignació, i llavors la protesta es fa massiva.
En vista de la reacció popular, els polítics, sorprenentment enlloc de plantar d’una “punyetera vegada” les flors de l’entrada, es reuneixen i comencen a discutir sobre com ajardinar tot el poble.
Els veïns no entenen res! Però si no sou capaços de posar les quatre floretes de l’entrada que ja vam aprovar! Tenen la sensació que els seus governants els prenen el pèl!
I davant d’això, la millor solució, és ocupar el lloc dels governants i començar per plantar les floretes, cosa ja acordada i acceptada per la gran majoria de vilatans.

Catalans, fem política de veritat? Veniu amb nosaltres? Diemprou!

Publicat dins de General | Envia un comentari