Nou 9N. Anirem a votar?

Aquests dies alguns ens esteu preguntant què farem el 9 de novembre.

Si hi ha una cosa que hem intentat fer des que vam prendre la decisió (ara fa tres anys!) de passar de les paraules als fets aplicant de fet l’article 204 de l’Estatut és mantenir la coherència.

I aquell novembre del 2011 vam explicar que, per nosaltres, no tenia sentit seguir fent actes simbòlics i que calia teixir: “prou remenar, ara toca tallar!“-vam escriure en una comparativa amb el procés de fer formatge.

És per això que des de llavors no hem participat en cap dels actes simbòlics, per bé que tampoc no hem volgut criticar-los més enllà de dir-ne el nostre parer. Ni Via Catalana, ni Concerts Per la LLibertat, ni Xiular al Camp del Barça…

Ara mantindrem la nostra opinió i davant d’aquest nou acte rehivindicatiu simbòlic no combregarem un cop més amb rodes de molí.

Entretant, lamentem que en aquest tercer aniversari de pagar els impostos a Catalunya, més enllà d’aquests actes simbòlics al nostre país no s’ha avançat en allò que els ciutadans vam reclamar en la massiva manifestació del 2010 exigint respecte pel full de ruta acordat democràticament pel nostre poble en l’Estatut. Aquella manifestació molt més potent i ferma que cap de les que s’han fet després, perquè en aquell cas, no hi va haver ni suport institucional ni mediàtic, i les entitats que convocàven eren no subvencionades: entre d’altres ARAoMAI i el crit de la població era pràctic i directe (senyors polítics executin l’encàrrec del poble!). Res de res, i no ens enganyem, un dels punts més importants d’aquell estatut, que era la Llei Electoral que perseguia la regeneració política de Catalunya, no té res a veure amb Espanya.

El procés d’independència està sent utilitzat per frenar l’avanç democràtic del nostre país, per aquells qui volen seguir manipulant-ne els mitjans públics, els recursos… I per nosaltres, el grau d’independència d’un poble al segle XXI consisteix en la seva qualitat democràtica, de llibertat d’expressió (ja sabeu que fa tres anys que demanem poder explicar la nostra acció al Matí de Catalunya Ràdio i no ho hem aconseguit), de dirigents respectuosos i eficients…

Ens estimem el nostre país, i encara que sigui des del nostre petit poble de Siurana, no deixarem de lluitar per fer-lo tal i com ens agradaria que fos.

Siguem crítics! Analitzem què fem. Heu pensat què passaria si el dia 9 no anés ningú a votar? Seria un fracàs? O seria una victòria de la societat catalana que demostra que no s’empassa una altra enganyifa?

Si ens anem empassant tot el que ens venen, no fem pressió ni fem res.

Per tant si tot acaba sent el que sembla, un acte simbòlic més,  no, no anirem a votar.

Visca Catalunya!

Andreu

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *