No vull pagar. La nostra opinió.

La Maria i l’Andreu, davant les preguntes que aquests darrers dies ens fan alguns (com és que no heu participat de la jornada de no pagar els peatges? Què penseu de la campanya “no vull pagar”?), creiem oportú explicar quina és la nostra opinió sobre aquesta moguda.

Diemprou! és un crit que exigeix respecte pel nostre Parlament. Cridem prou per què per nosaltres, allò que decidim democràticament els catalans a la nostra máxima institució, és el que val, i ho hem de fer respectar als pobles de tot el món i ho hem de fer executar als nostres governants.

En aquesta línia, ingressar els nostres impostos a Catalunya, és un dels principals desitjos dels catalans expressats en l’Estatut del 2006, a l’article 204. Hem cregut oportú començar per aquí i per això ja aquest trimestre hem pagat l’IVA a l’Agència Tributària Catalana.

No pagar els peatges, és una reacció lógica davant la injustícia que significa les concessions actuals de les autopistes. Però pensem que la solució no és no pagar. Creiem que el camí és recindir el contracte amb les concessionàries, contractes que possiblement van ser fets no pas mirant el millor pels interessos del país. És important fer les coses ben fetes, en el moment delicat que vivim com a País, creiem que hem de mostrar màxima fermesa, però alhora hem de tenir ben clar que avançar com a poble és tan fàcil com fer complir el que ja vam acordar al nostre Parlament.

Animar a no pagar té una bessant interessant de posar el país en alerta, de despertar els ciutadans, de conscienciació, i ho seguim amb interès, però la Maria i l’Andreu, creiem que ara ens hem de centrar en l’arrel del problema: controlar l’economia catalana des de Catalunya i lluitar per tenir un govern preparat i digne de governar aquests moments clau del nostre país.

Nosaltres seguim amb aquest objectiu que ens permetrà aconseguir-ne molts d’altres.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

15 comentaris a l'entrada: No vull pagar. La nostra opinió.

  1. Maria diu:

    Andreu i Maria,
    Crec que encara estic adormida i no he pogut entendre bé el vostre escrit.
    Darrerament quan veig un escrit vostre penso que algú us ha piratejat el bloc i que està publicant coses fora de lloc i sense sentit.
    Semblava que iniciàveu una revolució amb la insubmissió fiscal, i que potser cridàveu a la desobediència civil. I dic semblava, perquè és evident que vosaltres simplement heu tingut una idea, molt bona, però que us heu estancat en això.
    Vaig anar a una xerrada on l’Andreu amb les seves explicacions es posava el públic a la butxaca.
    Ara la vostra idea ja s’ha acomplert i heu estat 8 empresaris valents que heu fet la insubmissió fiscal. Però metre, he anat seguint l’evolució i implicació amb el país d’alguns dels altres empresaris insubmisos, veig que vosaltres us heu quedat al marge de les reivindicacions del país, i aquest article és l’evidència d’això.
    Què és el que preteneu en realitat? Sou incapaços de sortir al carrer, apuntar-vos a la revolució de No vull pagar (i això que amb les xerrades que feu segur que pagueu molts peatges), no tinc constància de que estigueu promovent que la gent surti al carrer el 5 de maig amb la convocatòria d’omplir la plaça Sant Jaume, …
    Ja està? Això era el que volíeu? Que la gent seguís fent de catalanet convergent, quedant-se a casa i mirant com els “grans empresaris” els salvem fent insubmissió fiscal?
    O potser, com de vegades es veu en algun dels vostres escrits, voleu ser Pujol II? Perquè si és així aneu molt errats!
    No sé fins a quin punt us l’esteu jugant fent la insubmissió fiscal, mèrit relatiu perquè no sou els únics, però en certa mesura la gent que des de fa unes setmanes està sortint a l’autopista i dient No vull pagar, se la juga igual que vosaltres.

    Torno a repetir que veu tenir una idea, que els vostres assessors i equip han dut a la pràctica, i que tot un grup han realitzat.
    A partir d’aquí o viviu i lluiteu amb els catalans o no ens expliqueu més sopars de duro, que per això ja tenim 138 diputats al parlament que calcen del mateix peu. I si el que vols és fer-te polític, de visionaris com tu el Parlament n’és ple.
    Espavileu i sortiu al carrer!
    Maria Roig

    • Andreu diu:

      Bé, tothom és lliure de pensar i actuar com cregui, per això som en un país lliure. Gràcies per la teva crítica.
      Però no et confonguis, Maria. Nosaltres anem seriosament, no en tinguis cap dubte! I no som diputats, l’Andreu és pastor d’ovelles i empresari i la Maria és restauradora. I tampoc som visionaris, som ciutadans que exigim que s’apliqui el que democràticament hem aprovat al nostre parlament.
      Nosaltres decidim tallar el problema d’arrel, i per fer això “ataquem” la soca, i tothom que ens demana que l’ajudem a podar alguna branca, li diem que perfecte, que nosaltres no hi anirem en contra, només faltaria, però que no ens demani que ens desconcentrem, doncs tenim molt clar que l’arbre només caurà si l'”ataquem” a la soca, entre altres coses perquè fa molts anys que el podem i no passa res.
      No tinguis cap dubte, Maria, que si notem que no anem bé, ens en tornarem cap a Siurana. Però mentre hi siguem ho farem com honestament creiem que ho hem de fer (encara que temporalment sigui poc popular). Escoltant totes les crítiques, però ferms amb el que pensem que és millor per al nostre País.

  2. jofre diu:

    Doncs a mi em sembla que us ben equivoqueu, ahir milers de catalans vam fer sentir el nostre rebuig a l’espoli que signifiquen els peatges i el govern català ha fet mostra de fer costat tant a Abertis com la Caixa, si us penseu que vosaltres sols podeu canviar res aneu ben errats sols amb la mobilització de tots podrem tallar la morta que ens lliga a Espanya, heu caigut en l’elitisme empresarial convergent que tant mal fa al país,llastima una altre oportunitat perduda per fer com vosaltres ja tenim el govern dels “millors”

    • Andreu diu:

      Ho sento Jofre, però vas molt errat amb nosaltres.
      Això de les autopistes no ho veus que és xavalla!!! Que ens estan fotent 20.000 milions d’euros cada any!! I ens els prenen perquè tenim un govern feble, venut i corromput que ho permet.
      Un govern que no executa allò que els ciutadans els hem encarregat: controlar l’economia a Catalunya! Quina mena de govern tenim???
      Quan temps fa que fem mogudes i no passa res?
      Hem d’anar per feina. Tú creus que s’ha de fer amb desobediència, nosaltres creiem que aquest que tú proposes és el darrer cartutx (i que possiblement l’haurem de gastar, no et dic que no), però ara tenim una opció menys arriscada i més efectiva. Nosaltres apostem per aquesta segona, i potser ens equivoquem.

      En una cosa si que estem plenament d’acord amb tú: hem d’estar units. Per això mai ens sentiràs parlar amb despreci de cap català que equivocadament o no lluiti al mateix bàndol que nosaltres.

  3. Raül Verones diu:

    O sigui, Pacte fiscal i govern dels millors. Gràcies per aclarir-nos de quin peu calceu.

    Salut

    • Andreu diu:

      De quin peu calcem???
      Govern dels millors???
      Pacte Fiscal???

      Ho sento Raül, no parles de nosaltres. Estem parlant de govern ineficaç, corrupte, venut i feble, estem parlant que no ens serveix ni pacte fiscal ni concert econòmic,….

      • Raül Veronès diu:

        D’acord, no tinc perquè dubtar-ho, el problema és llavors que no us expresseu correctament per escrit. Literalment dieu …
        ara ens hem de centrar en l’arrel del problema: controlar l’economia catalana des de Catalunya i lluitar per tenir un govern preparat i digne de governar aquests moments clau del nostre país.

        Això és pacte fiscal i govern dels millors. Ambigüitat convergent.

        Tot en el marc d’un escrit en contra de la insubmissió als peatges quan vosaltres sou insubmissos em recorda molt a Omnium, i el tema de segui amb la legalitat parlamentària és hilarant, quina legalitat? si els espanyols se la passen pel forro.

        En conclusió, potser no sou el que escriviu, d’acord, llavors, que us redacti algú altre les idees, perquè sinó teniu un greu problema.

        Disculpeu , acostumo a dir les coses molt a la directa, igual que us dic que malgrat tot , el que heu fet ha estat molt important, i ja no ho podreu espatllar ni vosaltres mateixos, un agraïment per tant per la vostra valentia.

        • Andreu diu:

          El pacte fiscal, Raül, no té res a veure amb controlar l’economia nosaltres. El govern dels millors, que tú dius, està demostrant no estar preparat per afrontar el moment que viu el País.
          Finalment, dir-te que no tenim res en contra de la insubmissió dels peatges (mira el Twitter de la nostra web i te’n faràs una idea!).
          Ens agrada la gent directa. No som gent de perdre el temps!

  4. Marta diu:

    Em dolen escrits com els de’n Jofre i la Maria Roig. Sembla ser que tornem a caure en la divisió entre catalans.
    Que jo sàpiga, en cap moment, l’Andreu i la Maria han criticat o s’han posat en contra de l’acció de No vull pagar. Tothom és lliure de trebllar per la causa que creu en més o menys força.

    Dit això. No pretenem canviar el món nosaltres sols, però com molt bé diu l’Andreu, no pagar el peatge és només una branca de tot el problema. Jo, com a insubmissa fiscal, ni sóc empresària convergent (només una simple autònoma votant d’ERC fins les últimes eleccions), ni tinc vocació de diputada ni vull posar-me en la política; altra feina tinc en aixecar la meva petita empresa cada dia.

    Tot i que dono suport a la campanya de No vull pagar com amostra més del descontentament dels catalans, no crec que sigui aquesta la manera que ens ajudarà a acabar amb l’espoli fiscal de Catalunya. No pagar? Amb aquesta filosofia ha de funcionar tot?? I no cal que rebateu amb l’argument que tots ja sabem i que tenim en ment de “ja fa anys que estan pagades”, perquè jo també les he pagat i les pago de la meva butxaca.
    En quant al comentari de la Maria “No sé fins a quin punt us l’esteu jugant fent la insubmissió fiscal, mèrit relatiu perquè no sou els únics, però en certa mesura la gent que des de fa unes setmanes està sortint a l’autopista i dient No vull pagar, se la juga igual que vosaltres.” Jo no faig la insubmissió per jugar-me-la ni perquè em donin mèrits ni punts per ser la catalana de l’any. Si algú fa qualsevol acció d’insubmissió pensant en què li pot passar, poca convicció té amb allò que fa.

    I que curiós que ens titlleu d’empresaris convergents… Sabeu ben bé quins partits polítics donen suport a “No vull pagar”, no??? En canvi, curiositats de la vida, CAP partit d’aquests s’ha interessat per la nostra insubmissió fiscal. Fa dies que m’ho pregunto i m’imagino el perquè.

    En fi, jo per part meva, i malgrat els vostres escrits, continuaré fent la meva insubmissió fiscal PAGANT els meus impostos a Catalunya; cada vegada que passi per un peatge català NO el pagaré i, evidentment, ja tinc la meva estelada a punt per anar el 5 de maig a les 6 de la tarda a omplir la Plaça Sant Jaume.

    Maria: entro en el teu “viviu i lluiteu amb els catalans”???

    • Maria diu:

      Marta,
      En cap moment volia fer extensiva la meva crítica a la resta d’insubmisos, més que res perquè no us he pogut escoltar mai i no sé si també aneu per polítics o no. Espero que no.
      La meva crítica es centrava només en l’Andreu i la Maria que són els que fan aquest bloc i als qui he escoltat, bé, el que va de tour és l’Andreu.
      I avui, he vist que el que sospitava és cert: el rerefons era un altre i avui s’ha fet oficial.
      Espero i desitjo que la resta d’insubmisos seguiu compromesos amb la causa i encara més quan ara ja ho podem fer els particulars i els que siguin funcionaris.
      Aprofito per demanar a l’Andreu i la Maria, ara que s’han tret la careta, que siusplau es desvinculin d’aquest moviment i que si volen fer política que la facin.

      Com vaig dir al meu primer comentari, el matiso ara: demano als insubmisos que visquin i lluitin amb els catalans en totes les formes de mobilització que puguem trobar i realitzar.
      A l’Andreu i la Maria repetir el mateix de l’altre dia: “A partir d’aquí o viviu i lluiteu amb els catalans o no ens expliqueu més sopars de duro, que per això ja tenim 138 diputats al parlament que calcen del mateix peu. I si el que vols és fer-te polític, de visionaris com tu el Parlament n’és ple.”

      A la feina hi ha hagut molta conya per saber com es dirà aquest nou partit. Queda clar que no serà “al loro” però que anirà pel mateix camí. I veient que les coses no son mai clares i aprofitant l’acudit de l’Eugenio us proposem un nom: “cualas, las blancas o las negras?”

      Salut i penseu què dimoni esteu fent!
      Maria

  5. Sergi diu:

    Crec que la gent que critica l’Andreu i la Maria hauria de ser conscient que no tothom pot fer tota la feina.

    L’Andreu i la Maria estan fent MOLTA feina i la estan fent força bé. Millor fer una cosa bé que no dues coses mal fetes (o no tan ben fetes).

    L’Andreu i la Maria mai han estat en contra del #Novullpagar. Estan a favor i donen el seu suport (només heu de veure el seu Twitter). Altra cosa és que no facin el #Novullpagar.

    Ja us dic. Tots podem fer alguna cosa i la suma de tots serà la independència de Catalunya. Tot i que la comparació sigui una mica lletja, hem de ser com un càncer. Hem d’avançar en totes les direccions. Uns amb insubmissió fiscal, altres amb insubmissió als peatges, altres promovent els productes catalans, les costum, etc. Tenim molta feina. Tots tenim molta feina per fer. I no necessàriament hem de fer tots la mateixa feina (ni és recomanable).

    Resumint: hem d’anar avançant en TOTES les direccions.

  6. Josep Casadellà i Turon diu:

    Hola Maria i Andreu,

    Comprenc perfectament la vostra posició. Heu fet el que heu fet i heu plantat cara a una situació amb un acte concret, que espero repetireu el proper trimestre i els següents.

    Per la vostra informació, jo em vaig apuntar a l’acte del 5 de maig el dia 3 de maig. Fins llavors, ni m’havia llegit el manifest. Va ser la insistència de l’Edgar i la seva col·laboració desinteressada la que em va fer decidir a participar-hi.

    Hi ha qui pensa que els polítics no hi pinten res a lo del #novullpagar i jo penso que com més siguem més força farem. Que sense les accions del polítics (canviar lleis, denunciar convenis abusius, interpelar el Parlament, convocar el grup de treball dels peatges, tornar teletacs, …) la única cosa que farem és molta força, ens estalviarem uns calés però no podrem anar més lluny.

    El nostre acte de força és deixar de pagar i amb aquest acte volem posar tensió en el dia a dia i fer entendre als nostres polítics que hem dit prou i que volem canvis. Que ja n’hi ha prou de marejar la perdiu i que és vergonyós que governs de tots els colors: convergents, socialistes i tripartits, no es moguin per canviar unes vergonyoses N-II i N-340.

    Tot el meu soport i la meva comprensió a la vostra forma de dir PROU, qui vulgui anar més lluny que ho faci i segur que tindrà qui li anirà al darrera. El que no puc admetre és que algú desmereixi el vostre gest.

    Ànims, som molts i cada cop serem més.

    Salut i independència.

    • Andreu diu:

      Gràcies, Josep! Creiem que tot el que sigui en la direcció i voluntat honesta de fer avançar el país ha de ser protegit per tots més enllà d’estar-hi d’acord o no. Nosaltres quan hi va haver aquella increpada de diputats al Parlament, ja vam dir que potser no era la manera de protestar que proposaríem però que davant de la situació actual, davant la gent que es queda sense dir res, per nosaltres aquells qui denuncien les continuades estafes o atacs que estem rebent tenen el nostre suport (encara que, com en aquell cas, creuin una mica el límit…). Iclús vam trucar a la ràdio per exposar el fet que es preocupàven més de l’acció puntual que no pas del perquè aquelles persones havien anat allà a increpar els polítics que és el veritable problema de fons.
      Endavant!

  7. Pau diu:

    Deixem de pagar als politics

    • Andreu diu:

      Si el xofer d’un autobús no et porta per on li has encomanat, la solució no passa només per no pagar, sinò per reclamar-li danys i perjudicis pel temps perdut. En tot cas, el més important, i el que ens ha de preocupar és tenir un xòfer que funcioni, doncs en el fons, el que ens interessa és arribar a destí!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *