Ajuts als Bancs i Caixes. Insult a la població.

Amb tot el tema bancari, creiem que molts ciutadans ens sentim insultats.

Les hipoteques inflades, amb quotes molt per sobre de les possibilitats reals d’aquells qui les formalitzaven, han estat un dels motius de la crisi econòmica actual. N’hi ha molts d’altres, però aquest (junt amb l’estafa dels dipòsits preferents) és un dels que ha patit més directament la població.

Ara resulta que la culpa és de tots. Doncs no. La culpa és d’aquells qui van estirar més el braç que la màniga. La culpa és dels banquers que no van aconsellar correctament als seus clients, permetent-los hipotecar-se per sobre del 35% dels seus ingressos. Però sobretot, la culpa és d’aquells qui tenien la responsabilitat de controlar que això no passés (en el cas de les caixes inclús per llei): els nostres governants.

No és culpa d’aquells qui malgrat fer unes hipoteques correctes, els canvis laborals els ha impedit complir amb el seu deute. No és culpa de tota la gent, la gran majoria, que va actuar amb prudència i o bé no va voler ni sentir parlar d’hipoteques o bé les va fer a mida de les seves capacitats.

La fallida d’aquestes empreses, per tant, no és just que les assumim la majoria. Si una PIME fa fallida (ara passa a diari) què passa? Doncs tanca. Si un banc o caixa fa fallida, com qualsevol empresa, doncs també es tanca. Els clients tenen cobert fins a 100.000€ pel dipòsit de garanties, els prestamistes poden recuperar els seus préstams amb la venda de patrimoni de l’entitat i els accionistes, de la mateixa manera que quan van haver-hi beneficis es van repartir els guanys, ara els toca repartir el que quedi o bé acabar de cobrir si convé alguna despesa pendent. I empresa liquidada!
L’ajut públic, si per alguna cosa ha de servir és per garantir aquest dipòsit de garanties que pel que sembla no acaba d’existir i per assegurar que cap ciutadà es quedi sense habitatge, que això també ho diu la famosa “constitución”.

I si calen bancs, no patiu, que si hi ha mercat, no trigaran a sortir-ne de nous, però amb bons criteris empresarials. Com quan plega el forn del poble, que al cap de poc, algú n’obre un de nou!

Finalment, ens agradaria acabar amb unes frases que a casa sempre havíem sentit: “no estireu més el braç que la màniga”, “mai no feu una hipoteca per coses que són de curta durada: cotxes, viatges…”, “no existeixen els duros a quatre pessetes”, “primer estalvieu i després compreu, si ho feu al revés pagueu dues vegades”. Hem intentat seguir aquests consells, i quan no ho hem fet (alguna vegada també hem estirat més el braç que la màniga) n’hem hagut d’assumir les conseqüències treballant més fort per compensar la nostra gosadia.
Estem preparant un equip de persones per fer funcionar el país com cal. Aviat tindreu notícies.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *