Com podem plantar-nos davant aquesta injustícia i atac sistemàtic al nostre poble? -vam pensar…- Com fer-ho d’una manera que no puguin menystenir-nos? Que sigui eficaç i alhora que emprenyi només aquells a qui correspon imposar aquest respecte: els governants? La resposta a aquesta pregunta va ser: farem el que vam acordar el 2006 la majoria del nostre poble: pagar a Catalunya.

Ens cal informar a tothom de què fem i perquè ho fem. Només confiem en la gent, en els ciutadans que treballen dia a dia per tirar el país endavant.

I el govern? Li donarem de temps fins a l’abril per entendre que alguns catalans han decidit no deixar-los manegar el país al seu aire i que exigim un govern que compleixi els desigs dels seus ciutadans.

Ha passat l’abril. Hem informat. Podem dir que hi ha pocs catalans que no sàpiguen què fem i perquè. Hem pagat. Vam ingressar l’iva a l’ATC i vam demostrar que Catalunya ja té hisenda pròpia, només cal que el nostre President ordeni utilitzar-la com s’hauria d’estar fent des del 2008 (com diu l’Estatut). Ho vam fer acompanyats d’altres 7 catalans valents i decidits. Però el govern no ha complert. El MH Artur Mas continua encapçalant un govern feble, incapaç d’assumir el moment del país, superat per la reacció ciutadana, a remolc del PP i del govern Espanyol.

De cara al proper trimestre evidentment seguirem pagant els impostos a Catalunya. Hem demostrat (veure informe de Miliners Assessors Fiscals a l’apartat documents i material de www.diemprou.cat) la legalitat de pagar a Catalunya tant des d’un punt de vista de l’Estatut del 2006, com també de la llei tributària espanyola.

D’altra banda prepararem un grup de persones, amb una tragectòria professional i humana contrastada, que siguin capaces de deixar de banda els colors polítics. Persones independents, fresques, sense “llast” polític a sobre, sense vocació de viure de la política, honestes, i amb un únic objectiu: Catalunya. Que estiguin disposats a defensar els catalans, TOTS. Protegint i potenciant allò que és públic, no pas en detriment del privat, no, però sí cercant el màxim benestar social per a TOTA la població. Un grup amb un únic objectiu: fer rutllar Catalunya i fer-nos sentir orgullosos als catalans del nostre país i els seus dirigents.

Aquest grup estarà preparat tan aviat com ens sigui possible per si convé donar una alternativa en unes més que provables eleccions anticipades. I vol poder representar una “militància” de 7 milions de catalans i pretén comptar amb el teixit d’entitats del país i amb els ajuntaments com a democràtics representants de la població que són.

A mesura que tinguem notícies sobre aquest difícil alhora que, entenem, necessari repte, us anirem informant.

Part de l’equip que fins ara ens ha ajudat a arribar fins aquí, ha creat una web: www.catalunyadiuprou.cat on es pretén agrupar tot el que siguin accions de desobediència, insubmissió… Des d’allà es coordinarà a partir d’ara tant el pagament a Catalunya com el “novullpagar” com altres fórmules que puguin sorgir. La Maria i l’Andreu, amb www.diemprou.cat continuarem centrats en Pagar a Catalunya i confeccionar aquest grup de què us parlàvem i hi serem per recolzar tot el que puguem i / o ens demaneu.

Esperem que no us confongueu amb nosaltres i que puguem seguir comptant amb el vostre recolzament. El necessitem! Gràcies!

Maria i Andreu

Aquesta ha estat la part positiva. La part negativa d’aquests mesos passats, ha estat l’actitud del nostre Govern, que rema en sentit contrari als seus ciutadans, que es mostra absolutament incapaç de respondre els atacs que rebem per part de l’estat espanyol i que en no actuar per defensar les nostres lleis, creiem que no està a l’alçada per dirigir el moment que viu el nostre país. Vam avisar que fins a l’abril li donàvem confiança. Passat aquest període, i vista la greu situació que pateix Catalunya, amb la Maria hem decidit preparar un grup capaç de governar el País. D’aquest grup nosaltres ens comprometem a fer de “pal de paller”.

Avui tenim clar que si Catalunya no és respectada no és per culpa dels de fora, és per culpa del nostre propi govern, que juga amb les paraules, juga amb els ciutadans i actua contra la voluntat del poble. El nostre objectiu, ho vam dir: fer respectar el nostre Parlament. Per això vam sortir de Siurana i per això lluitarem.

Creiem que ara, al capdavant del govern, necessitem gent fresca, nova, sense llasts a l’esquena, sense deutes polítics amb ningú. Ens cal un equip de persones que governin amb honestedat i valentia pensant única i exclusivament en el País. Gent que defensi descaradament allò que és públic i que ho facin no en detriment d’allò que és privat, sinò potenciant i garantint el benestar social de TOTS els ciutadans.

Per tant, i de cara aquest trimestre, les entitats que ens ajudaven a tirar endavant a la Maria i l’Andreu, ara gestionaran tot el que és insubmissió a través de la web Catalunya diu prou.

Paral.lelament, la Maria i l’Andreu, seguirem complint amb la nostra llei (Estatut del 2006) i pagarem els impostos a Catalunya, i d’altra banda, coherents amb el que hem dit des del principi, no ens arronsarem i afrontarem aquest nou repte que honestament pensem és el camí per fer el cim.

Treballarem discretament per tenir aquest grup preparat per quan sigui necessari.

Seguirem informant des d’aquesta web. Gràcies per ser-hi a tots!

Diemprou! és un crit que exigeix respecte pel nostre Parlament. Cridem prou per què per nosaltres, allò que decidim democràticament els catalans a la nostra máxima institució, és el que val, i ho hem de fer respectar als pobles de tot el món i ho hem de fer executar als nostres governants.

En aquesta línia, ingressar els nostres impostos a Catalunya, és un dels principals desitjos dels catalans expressats en l’Estatut del 2006, a l’article 204. Hem cregut oportú començar per aquí i per això ja aquest trimestre hem pagat l’IVA a l’Agència Tributària Catalana.

No pagar els peatges, és una reacció lógica davant la injustícia que significa les concessions actuals de les autopistes. Però pensem que la solució no és no pagar. Creiem que el camí és recindir el contracte amb les concessionàries, contractes que possiblement van ser fets no pas mirant el millor pels interessos del país. És important fer les coses ben fetes, en el moment delicat que vivim com a País, creiem que hem de mostrar màxima fermesa, però alhora hem de tenir ben clar que avançar com a poble és tan fàcil com fer complir el que ja vam acordar al nostre Parlament.

Animar a no pagar té una bessant interessant de posar el país en alerta, de despertar els ciutadans, de conscienciació, i ho seguim amb interès, però la Maria i l’Andreu, creiem que ara ens hem de centrar en l’arrel del problema: controlar l’economia catalana des de Catalunya i lluitar per tenir un govern preparat i digne de governar aquests moments clau del nostre país.

Nosaltres seguim amb aquest objectiu que ens permetrà aconseguir-ne molts d’altres.

 Però, acostumats com estem a buscar el costat positiu de les coses, el resultat d’ahir afegit al del cap de setmana ens deixa als qui ens agrada el futbol i que som del Barça sense una bona dosi d’il.lusió d’aquí a final de temporada. Només ens distraurà la final de l’Athletic, que per cert pinta molt interessant. Perquè parlem, doncs, de costat positiu?

 A l’època dels romans, aquells qui volien remenar les cireres sense que la població els emprenyés, tenien una premisa: pa i circ. És a dir, mentre la gent podia tenir el ventre content i la distracció al circ, ells feien i desfeien amb total llibertat. Però quan fallava alguna d’aquestes coses, començàven els problemes.

L’abundància de pa i circ del bò dels darrers 25 anys, ens ha distret com a ciutadans i ara “tenim mala peça al teler”. Avui, a Catalunya, per a moltes famílies comença a fallar el PA. I ara també ens ha fallat el circ (per als culers, doncs els de l’Espanyol lluitant per posicions europees encara tenen un bon alicient!).

I d’aquí la nostra visió positiva doncs ens fa la sensació que això ajudarà a què tots plegats ens preocupem una mica més pel nostre País i per la nostra gent aquests mesos claus per al futur.

 Descobrirem, que en el funcionament del país, a diferència del futbol en què l’atzar hi té un paper important, si es treballa bé, si es fan les coses ben fetes els resultats seràn indiscutiblement bons. Quan els ciutadans treballem per fer una Catalunya millor, llevant-nos ben d’hora, com deia en Pep, no dubteu que anirem de victòria en victòria, perquè no hi ha pals, ni fores de joc, ni 90 minuts, que et trenquin el bon ritme…

 I actius en el funcionament del país, seguirem al Barça i a l’Espanyol i als ciclistes i esportistes en general, però amb la tranquil.litat de fer-ho sense aquella necessitat resultadista, complement del pa imprescindible per a les societats que viuen en “fòra de joc”.

Aquesta setmana, Catalunya ha fet un pas endavant: el passat dijous,la Maria i l’Andreu, acompanyats de 7 empresaris més vàrem ingressar els nostres impostos a l’ATC (podeu veure el PDF (2639 kB: “Així hem pagat!“). Ho vam fer complint l’Estatut aprovat pels ciutadans el 2006, i que a criteri nostre és el que està en vigor, doncs des d’aquella data els ciutadans no n’hem refrendat cap altre.

Aquest acte és una acció de Justícia, per solucionar l’espoli i incompliments econòmics que rep el nostre País per part del Poble d’Espanya. Però sobretot és un acte de Defensa del nostre Parlament. No podem permetre que com a ciutadans de Catalunya, allò que decidim democràticament al nostre màxim òrgan i que afecta a la nostra política, economia, cultura… no sigui respectat per la resta de pobles del món, Espanya inclosa.

L’endemà, divendres vam fer un acte a Siurana-Cornudella de Montsant en què vam fer una valoració d’aquests mesos que hem dedicat a la difusió de DiemPROU! Va ser una trobada oberta, on ciutadans, entitats, ajuntaments i empreses que pensen que cal dir prou hi van poder dir la seva lliurement. “Hem començat a separar el gra de la palla” vam dir en posar sobre la taula contradiccions com les de CIU, que en certs ajuntaments ha aprovat mocions a favor de DiemPROU!, però en canvi des del Govern no actua igual, o com la situació d’ÒMNIUM, les territorials del qual recolzen que cal dir prou (com el cas d’Òmnium Baix Camp) però en canvi, la direcció de l’entitat de Barcelona, continua en la indefinició…, i quelcom semblant passa amb l’ANC.

Tot i això, nosaltres seguim i ens agafem a allò que és positiu, deixant arraconat tot el que és negatiu esperant que maduri. Tenim l’objectiu d’unir tots aquells qui vulguin participar d’aquest moment urgent del País. Seguim sumant ciutadans al costat nostre. Fa quatre mesos vam fer un acte a Cornudella: érem 6 persones. Aquest passat divendres vam fer l’acte al mateix poble i  érem més de 250 persones! Per nosaltres això és el més important !

Comença l’ACCIÓ ! Després de l’IVA, l’IRPF.

Hem iniciat un camí que no té marxa enrere! Anirem més o menys ràpids en funció de la decisió dels ciutadans. Només depenem de la valentia i fermesa del nostre poble que ens ha demanat poder fer també insubmissió a través dela Renda.

Resulta que per a l’IRPF ja existeix un acord perquè sigui la Generalitat qui recapti aquest impost i que només cal que l’executi. És a dir, que la insubmissió en la Renda que estudiàvem de cara a maig i juny, no cal ni fer-la perquè ja està prevista en aquest acord.

Només hem d’exigir al nostre Govern que executi aquest acord i que retingui els imports recaptats a compte del deute que té el poble d’Espanya amb Catalunya.

Però aquí tenim el problema. Pel que fa al Govern de la Generalitatde Catalunya, hem de dir que ens ha fallat, ens està fallant i intuïm que ens fallarà.

I no ens referim a que ens fallarà ala Mariai a l’Andreu, sinò a aquesta majoria de ciutadans (un 80%) que volem pagar a Catalunya, que volem un President que faci respectar el seu Parlament, un Govern que executi els acords refrendats pels ciutadans democràticament en referèndum.

És per això que a banda de seguir Pagant a Catalunya ja vam dir a l’acte de Siurana-Cornudella quela Mariai l’Andreu començarem a preparar de forma creativa una alternativa de Govern preparada per afrontar aquest període que ens toca viure com a País. No parlem de fer un nou partit! Ja en tenim prou de partits! Igual que DiemPROU! no és res i alhora és molt, farem una proposta per aconseguir tenir aquesta alternativa abans d’acabar el trimestre.

Comunicarem les línies bàsiques d’aquesta proposta els propers dies. El país necessita agilitat. Tenim ciutadans que ho estan passant molt malament de forma injusta. Cada dia que passa ens costarà més redreçar el nostre estat del benestar. Durant aquests mesos estem veient massa coses que no es fan bé, i com a propietaris del País que som, els ciutadans no ho podem permetre.

Nosaltres confiem plenament en vosaltres, amb la gent, amb els ciutadans que sou com nosaltres, treballadors, funcionaris, jubilats, autònoms, pagesos, empresaris… que us estimeu Catalunya.

Desitgem que també vosaltres seguiu confiant en nosaltres!

Coneixeu el nostre criteri de deixar als mitjans que facin la seva feina, però quan intuïm censura no podem silenciar-ho!

Fa 5 mesos vam aparèixer trucant a l’espai de l’oient del programa del sr Manuel Fuentes. Des d’aquell moment hem mantingut informats els mitjans públics (CatRàdio i TV3)  i com a professionals que són hem confiat que farien el millor pel país. El fet que des d’aquell moment, amb una clara evolució creixent del tema de la insubmissió (Mocions d’ajuntaments a favor de DiemPROU!, actes per tot Catalunya) no ens haguessin convidat al programa, ho trobàvem com a mínim extrany.

Per això 15 dies abans de Pagar a Catalunya, vam trucar (ho vaig fer jo, l’Andreu, personalment com a portaveu) i vam exposar el que anàvem a fer el dijous dia 12 demanant uns minuts a la ràdio pública del País pel que crèiem era un tema d’interès pels catalans (en aquests moments més de 500.000 persones criden Prou!).

La resposta va ser que no havien pogut trobar un espai per nosaltres. D’això se’n diu CENSURA!

Vam escoltar Catalunya Ràdio tota la setmana. Un exemple dels molts que podríem exposar: Dimecres el sr Sardà (amb qui no tenim res ni a favor ni en contra) va utilitzar els mitjans públics durant uns 10 minuts per parlar del seu llibre que suposem té intenció de vendre per St Jordi. Segur que els directors del programa van prioritzar aquest tema per una qüestió de país i no pas perquè el sr Sardà sigui tertulià del mateix programa. Una ràdio privada pot fer allò que els seus accionistes indiquin, però la pública es deu als ciutadans. I creiem que la moguda de DiemPROU! pagant els Impostos a Catalunya, mereixia almenys uns minuts! Són els primers efectes dels canvis ala Corporació? És la incompatibilitat que provoca al sr Fuentes el fet de treballar a Antena3 i Catalunya Ràdio a la vegada?

Esperem que ben aviat, el nostre mitjà actuï amb la dignitat que li pertoca.

Creiem que caldria exigir als nostres mitjans un espai obert diàriament a tots els moviments que s’estan duent a terme en clau de País. Retallant 30 minuts, per exemple , de programació esportiva, que en aquests moments potser no és la preocupació més gran dels ciutadans (i val a dir que som fans de l’esport  i darrerament les actuacions dels esportistes catalans són de les poques alegries que tenim!). En aquest espai hi tindrien veu entitats i persones que criden “PROU!”, que elles sí treballen (parlant poc i actuant) amb una única prioritat : Catalunya !

Nosaltres hi serem, i tu?

Ja fa dies que ho volíem fer. Considerem que la vaga de fam que han endegat primer a través d’en Jaume i ara amb en Tomeu, és una mesura d’acció. Entenem que ells també han decidit DIR PROU! Són dels nostres, o també podem dir, nosaltres som com ells. I sentíem l’obligació d’unir-nos, de transmetre’ls les nostres sensacions, de conèixer-los i de dir-los que podien comptar amb nosaltres i que nosaltres comptàvem amb ells!

Ens han  explicat els seus motius; l’abast de l’estafa que han rebut a les illes ha estat brutal. Els darrers anys cada govern ha estat pitjor que l’anterior: segons diuen, les illes han rebut pel que fa a economia un espoli descomunal, que de moment els ha deixat empobrits i hipotecats per una pila d’anys i, pel que fa a la cultura, el tracte ha estat vexatori. I la població ho ha permès. Com hem pogut deixar passar tot això?- diuen entonant un “mea culpa” però alhora mostrant l’energia i les ganes de reparar aquest silenci del passat.

Més enllà de la conversa amb els Jubilats, la passejada per Palma ha estat entristidora. Durant les hores que hem estat a la ciutat, només en dues ocasions hem tingut el plaer de sentir parlar mallorquí. Castellà, alemany, francès fins i tot italià, però el mallorquí, excepte en alguns cartells públics, sembla que s’hagi esfumat!

President, MH Artur Mas, aquest cap de setmana vam sentir-lo parlar del viatge a Ítaca. Comencem a estar tips de metàfores i d’ideals. Farts de jocs de paraules i de terminis indeterminats. Li recomanem que viatgi a Mallorca (no a Ítaca!) i s’adonarà del perquè li demanem que aterri a la vida real i es limiti a fer complir la llei que els catalans aprovem al nostre Parlament. I que s’hi posi ara!

Tomeu, gràcies pels minuts que vam compartir. A Catalunya el dia 13 d’abril, al poble de Siurana farem un pas decidit cap al respecte. Cap al respecte als pobles i les cultures. Aquest camí, en el marc d’una Europa democràtica, vol fermesa però no demana herois, per tant, tinguem seny tots plegats en les nostres accions. Us/ens necessitem a tots en plena forma!

Un dels actes que fem pel País aquests dies. A la foto, Arenys de Munt.

Ara fa quatre mesos amb la Maria vam dir prou. Notàvem que el País entrava en un espiral alarmant.
La tendència perillosa i que a criteri nostre està enfonsant Catalunya no és l’augment del dèficit, ni el descens del benestar de la població encapçalat per l’atur creixent, les retallades en sanitat, educació i serveis socials, això només n’és la conseqüència.

I doncs, a què es deu la situació actual? La nostra crisi, pensem, no és econòmica, és una crisi de justícia. Millor: d’injustícia. Una crisi de motivació. Hem deixat que els valors anessin quedant de banda en la nostra societat. L’honestedat, la sinceritat, l’ètica, la responsabilitat, la prudència, la solidaritat han anat minvant en els nostres dirigents, i s’han convertit en l’excepció que confirma la regla.
I aquesta manera de fer ha anat minant la il.lusió dels ciutadans. S’ha perdut la cultura de l’esforç i s’ha anat substituint per la cultura de la picaresca. Sense adonar-nos que aquesta, la dels espavilats no és la cultura que agrada als catalans (no en aquest sentit).
Però hem callat i hem deixat fer. I llavors ha passat allò que ja deien els nostres avis: “qui té jornalers i no se’ls veu, es fa pobre i no s’ho creu”. Hem deixat als nostres governants massa llibertat, massa impunitat. Els hem tolerat massa enganys. No hem aclarit les coses tèrboles. I s’han fet forts. Fins al punt que han confós el seu rol. S’han fet la llei electoral a mida aconseguint perpetuar-se al govern, controlant els mitjans, adaptant la justícia a les seves necessitats, despilfarrant econòmicament… Sentint parlar al President del País, tenim la sensació que qui ens parla és l’”amo”. Doncs no, ell és aquell a qui li hem donat la responsabilitat de gestionar el nostre país segons els nostres desitjos. Nosaltres som els “amos”. I tenim el deure d’exigir respecte per les nostres decisions. Vam decidir gestionar la nostra economía, la justícia i la cultura. I aquells qui governen no ho executen.

Hem de protestar! Ho hem de fer pacíficament, sense caure amb provocacions, però hem de ser contundents. No podem callar! I, el més important: ho hem de fer units.
Aquests dies sentim que els uns protesten per l’Escola en Català, els altres per la Reforma Laboral, més enllà els joves universitaris i també els metges, bombers i mossos. Cadascú protesta per la seva banda. Si som conscients que les goteres provenen de la teulada, enlloc d’anar fregant cadascú la seva habitació, potser el que cal és que concentrem els esforços en reparar la teulada, no us sembla?
Podem tenir el país que volem, però ens hi hem de posar!
Som-hi doncs!

“El  13 d’abril, a Siurana-Cornudella de Montsant, Catalunya farà un pas”