El país és nostre. Nosaltres en som els responsables.

Un dels actes que fem pel País aquests dies. A la foto, Arenys de Munt.

Ara fa quatre mesos amb la Maria vam dir prou. Notàvem que el País entrava en un espiral alarmant.
La tendència perillosa i que a criteri nostre està enfonsant Catalunya no és l’augment del dèficit, ni el descens del benestar de la població encapçalat per l’atur creixent, les retallades en sanitat, educació i serveis socials, això només n’és la conseqüència.

I doncs, a què es deu la situació actual? La nostra crisi, pensem, no és econòmica, és una crisi de justícia. Millor: d’injustícia. Una crisi de motivació. Hem deixat que els valors anessin quedant de banda en la nostra societat. L’honestedat, la sinceritat, l’ètica, la responsabilitat, la prudència, la solidaritat han anat minvant en els nostres dirigents, i s’han convertit en l’excepció que confirma la regla.
I aquesta manera de fer ha anat minant la il.lusió dels ciutadans. S’ha perdut la cultura de l’esforç i s’ha anat substituint per la cultura de la picaresca. Sense adonar-nos que aquesta, la dels espavilats no és la cultura que agrada als catalans (no en aquest sentit).
Però hem callat i hem deixat fer. I llavors ha passat allò que ja deien els nostres avis: “qui té jornalers i no se’ls veu, es fa pobre i no s’ho creu”. Hem deixat als nostres governants massa llibertat, massa impunitat. Els hem tolerat massa enganys. No hem aclarit les coses tèrboles. I s’han fet forts. Fins al punt que han confós el seu rol. S’han fet la llei electoral a mida aconseguint perpetuar-se al govern, controlant els mitjans, adaptant la justícia a les seves necessitats, despilfarrant econòmicament… Sentint parlar al President del País, tenim la sensació que qui ens parla és l’”amo”. Doncs no, ell és aquell a qui li hem donat la responsabilitat de gestionar el nostre país segons els nostres desitjos. Nosaltres som els “amos”. I tenim el deure d’exigir respecte per les nostres decisions. Vam decidir gestionar la nostra economía, la justícia i la cultura. I aquells qui governen no ho executen.

Hem de protestar! Ho hem de fer pacíficament, sense caure amb provocacions, però hem de ser contundents. No podem callar! I, el més important: ho hem de fer units.
Aquests dies sentim que els uns protesten per l’Escola en Català, els altres per la Reforma Laboral, més enllà els joves universitaris i també els metges, bombers i mossos. Cadascú protesta per la seva banda. Si som conscients que les goteres provenen de la teulada, enlloc d’anar fregant cadascú la seva habitació, potser el que cal és que concentrem els esforços en reparar la teulada, no us sembla?
Podem tenir el país que volem, però ens hi hem de posar!
Som-hi doncs!

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: El país és nostre. Nosaltres en som els responsables.

  1. Núria Vàzquez i Forrellad diu:

    Proposo una gran manifestació com la del 10J de fa dos anys, però evidentment enfocada íntegrament als partits majorítàris que ens governen que en definitiva són els grans corruptes!!

    Necessitem idees pq això deixi d’existir, hem de convocar tota la societat, i tots els colectius, com podem començar????

    • Andreu diu:

      El primer pas el vam fer dient PROU! El segon és complir amb la nostra paraula. Els donem confiança fins a l’abril. El 13 d’abril, a Siurana-Cornudella de Montsant, Catalunya farà un pas endavant! I aquest pas el farem els ciutadans, sens dubte!

  2. Inma Lázaro diu:

    Completament d’acord, molt ben analitzat i explicat. Doneu just a sobre del clau. Gràcies, i compteu amb mi per a ajudar. Una abraçada. Visca Catalunya Lliure!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *