El carbó és feixuc i car, cal canviar de combustible!

Aquesta setmana hem estat a Reus i a Gurb. Cada cop creiem més en els nostres ciutadans. Hi ha ganes de fer coses i fer-les ben fetes. Molt més del què ens pensem!
Seguint els esdeveniments d’aquests darrers dies i recollint els comentaris dels assistents en aquests actes, volem fer una reflexió.

Catalunya creiem que té dos problemes importants: l´un és la relació amb Espanya que no funciona de cap de les maneres i que ja n’hem donat extensament explicacions. El segon, però, i que a vegades semblem oblidar, és que Catalunya té el mateix problema que tenen la majoria de països europeus: un sistema democràtic que no funciona! La crisi europea no és econòmica, ens enganyen! És una crisi de valors!

Què entenem per democràcia? Respecte, protecció del més feble, transparència, govern del poble i pel poble, honestedat, ètica…
Tenim la sensació que el nostre govern dirigeix el país i pren les decisions pensant en la majoria de ciutadans?
Hi ha transparència i ètica, per exemple a l’hora de repartir subvencions, ajuts, finançaments? I a l’hora de rebre’ls?
La nostra justícia ens protegeix als ciutadans, o protegeix aquells qui ens governen?

Aquesta és la democràcia que volem? O creiem que la podem millorar?

Què vol dir això? Què cal canviar, la democràcia? No! El que cal canviar és el sistema de política de partits, que està duent la democràcia a la més justa de les seves expressions. Quan va aparèixer el motor d’explosió, el carbó, un combustible incòmode, voluminós, costós… va quedar obsolet. Els carboners, en un intent de salvar el seu ofici, van cridar: què preferiu, tornar a anar amb carro? La societat tirant pel dret va incorporar el motor d’explosió, que facilità la vida industrial i ciutadana i fins i tot li permeté crear els avions i volar!

Ara ens toca fer-nos respectar com a país, controlar plenament la nostra economia, per així, un cop segurs que el que decidirem tots els catalans al nostre parlament serà respectat, poder encarar el gran repte del país: convertir-nos en una Catalunya realment democràtica.

Com deia Miquel Martí i Pol, “cridem qui som i que tothom ho escolti. I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora! Que tot està per fer i tot és possible.”

Som-hi doncs! Posem-nos mans a l’obra.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: El carbó és feixuc i car, cal canviar de combustible!

  1. Teniu tota la raó.
    Però ja fa molt de temps que, quan algú em pregunta “¿què diu el poble?”, acostumo a respondre: ” No ho sap ningú, per que no se l’escola ni Déu.”
    No sé com ho arreglarem això.
    Salut.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *