CONCERT A GIRONA. CATALUNYA VOL VIURE EN LLIBERTAT

Som diumenge 29. Un amic que ha pujat a Siurana ens ha preguntat: Com és que no aneu a la festa de Girona?
Bé, com que aquesta ha sigut una pregunta que aquests dies se’ns ha fet des de diferents àmbits, creiem oportú continuar explicant com entenem aquest moment que viu el país.
És conegut que la Maria i l’Andreu reclamem ACCIÓ. Fa massa anys que maregem la perdiu, que ens manifestem, que fem festes rehivindicatives, però no passem d’aquí. I som on som.
On som?
Doncs bé, en molts aspectes al mateix lloc que l’any 1976. Moment d’agitació social (en aquella ocasió l’eufòria venia per la fi del “Cisquet” i en la d’ara pensem que més aviat ve per la “crisi financera i de valors”) on els desitjos i aspiracions dels catalans anaven molt més enllà del que es va aconseguir. En resum es demanava deixar de ser “esclaus” per passar a ser ciutadans normals, que decideixen plenament sobre els seus afers (economia, política, cultura…), com així correspon poder-ho fer a qualsevol poble del món. Enlloc d’això vam ser “venuts” i hem estat espoliats durant els darrers 35 anys!

Ens ensumem que en aquest cas la cosa va pel mateix camí, i farem tot el que sigui al nostre abast per evitar-ho.
No tenim mitjans de comunicació a disposició, no tenim recursos econòmics (de moment!), però tenim quelcom que és més poderós que tot això: som constants, pacífics, pacients i tenim molt clar què s’ha de fer per avançar com a país (d’entrada controlar l’economia dels catalans tal com és desig de prop del 80% dels ciutadans). Igual que la gota que a la fi forada la pedra per la constància i no pas per la força també nosaltres esperem col.laborar a aconseguir que AQUEST COP SÍ.
Per tant, com hem dit en diferents ocasions, tot el que sigui acció (democràtica, intel.ligent i pacífica) rebrà el nostre recolzament directe, però la resta, com aquest concert que es fa avui a Girona, tindrà el nostre suport pel sol fet de demanar respecte pel nostre país, però no hi dedicarem energía perquè deduim que no pensa anar més enllà de la rehivindicació (tant de bo ens equivoquem i haguem de rectificar!), i per la Maria i per mi, aquesta, l’etapa de pidolar i queixar-se, és una etapa passada.
Despertem-nos i posem-nos mans a l’obra! Bon Dia Catalunya!
Maria i Andreu de Siurana

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *