Crònica de dos anys de Censura al Matí de Catalunya Ràdio

Crònica d’una CENSURA CONTINUADA al programa informatiu “El Matí de Catalunya Ràdio”

 

Com sabeu, des que ara fa dos anys i mig va començar aquesta “acció”, sempre hem seguit endavant per dos motius: perquè notem el caliu de la gent i perquè tenim la sensació que el que fem té sentit i futur.

Avui, amb un embrió de projecte definit i clar, el proper pas passa per donar a conèixer a la societat catalana la nostra proposta. I aquí és quan ha arribat l’hora de començar a fer aquests fonaments demòcrates necessaris per avançar com a país. En aquest cas posem davant de tot la llibertat d’expressió.

Des de novembre del 2011 hem mantingut informat el programa informatiu públic del nostre país de la radio nacional de Catalunya (Catalunya Ràdio). Però des que vam donar a conèixer la nostra decisió de començar a fer respectar el nostre Parlament de fet, trucant a l’espai de l’oient d’aquest programa, en cap moment no ens han volgut entrevistar.

-L’abril del 2012 quan vam pagar per primer cop els impostos a Catalunya (un fet sense precedents al nostre país) i juntament amb 8 empresaris més, no se’ns va permetre utilitzar els “nostres” micròfons. Dos mesos abans un dels redactors del programa va dir-nos que esperéssim uns dies que això que fèiem mereixeria un programa especial. Res de res.

-Tot i tenir el suport de més d’una vintena d’ajuntaments ja el primer any, i entre els quals l’Ajuntament de Girona (amb mocions de suport a Diemprou i en molts casos directament suport a la Maria i l’Andreu de Siurana), tampoc això no va ser motiu de permetre’ns explicar els nostres motius al programa informatiu de la ràdio pública.

-Tampoc no es va considerar d’interès pel programa informatiu del Matí de Catalunya Ràdio quan vam prendre la decisió de no ingressar l’import del nostre IVA a l’ATC, amb una voluntat clara d’aconseguir que els nostres impostos revertissin al benestar de la nostra gent (en un moment en què l’estat espanyol ens deu per llei molts milions d’euros que afecta a la gent més necessitada). A partir del tercer trimestre del 2012 hem estat ingressant l’IVA directament a Fundacions, Entitats, Persones i per tal d’evitar males interpretacions tan sols n’hem informat a l’ATC presentant els comprovants de transferència. Cap trucada.

-A l’agost del 2012 quan havíem comunicat la nostra intenció de treballar en una proposta política que pogués fer de palanca per enlairar el nostre país, vam rebre l’interès de l’equip del programa per entrevistar-nos. Vam accedir de grat, sorpresos positivament. Vam preparar l’entrevista tal i com es fa en aquests casos (seria una entrevista a les 8 del matí, després de les notícies, em preguntarien sobre el projecte polític i els seus orígens). El dia abans van tornar a contactar per confirmar-nos l’entrevista. El mateix dia, després de les notícies van anunciar-ho, a les 8 i 5 minuts, però després de la publicitat, la trucada que vam rebre no va ser per entrevistar-nos, va ser per anul.lar l’entrevista. Vam demanar una explicació. No la van donar. A data d’avui encara no l’han donat. Per tant, es confirma que algú va trucar durant els dos minuts de publicitat prohibint l’entrevista.

-Lluny de desanimar-nos, gràcies a les mostres constants d’ànim, al nostre propi convenciment i al suport dels nostres, vam seguir treballant en el projecte. Però un cop més el desembre del 2013, un cop donat d’alta el partit Catalunya Més al ministerio del interior, no vam merèixer ni cinc minuts d’entrevista, ni una trucada. Res de res. Malgrat que, com sabeu, la nostra proposta és significativament diferent del que hi ha sobre la taula en aquest moment.

-Encara una darrera acció ha passat desapercebuda entre els nostres mitjans públics: El Manifest per una Hisenda Catalana, en aquest cas inclús recolzat per diferents persones de renom i més d’un miler de signants la primera setmana.

Fins avui hem soportat pacients la censura als nostres mitjans. Avui però ens cal poder fer ús dels mitjans per donar  a conèixer el projecte i que sigui la societat catalana qui valori si vol que el desenvolupem o no.

Tenir uns mitjans públics de qualitat és clau per al futur del nostre país. I la censura no és qualitat. En aquests dos anys, hem descobert la veritat d’uns mitjans que crèiem perfectes i que en realitat són molt lluny del que haurien de ser en la Catalunya que desitgem.

Hem fet un escrit directe al programa exigint (aquest és un verb dur que no ens agrada utilitzar però la gravetat de la situació fa que el trobem necessari) poder expressar-nos-hi. No hem tingut resposta. Aquests propers dies farem per reunir-nos amb la direcció de l’espai.

A aquestes alçades, evidentment no acceptarem una trucada amb quatre preguntes, exigim una entrevista complerta.

Com a “proa” del projecte penso que no hem de renunciar a aquest dret fonamental. Poder expressar-nos lliurement a les emissores públiques del nostre país.

Seguim en contacte. Ara més que mai us necessitem al nostre costat.

Salut i endavant!

Andreu

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *