Aquests són els pobles on DiemPROU! ha estat convidat aquesta setmana. Els actes/taula rodona són oberts a tothom.
En aquests actes, per part nostra, farem una breu presentació de DiemPROU! i sobretot escoltarem les vostres inquietuds i suggerències. També aprofitarem l’ocasió per anar informant de l’actualitat de DiemPROU!
DIMARTS 21. Reus, Casal Despertaferro. Hora: 8 del vespre.
DIJOUS 23. Gurb, Sala de Cultura Mas l’Esperança. Hora: 8 del vespre.
Us hi esperem!
Aquests dies, a Barcelona hi ha hagut la 3era trobada Internacional de l’EPi (European Partnership for Independence), organitzada per l’associació d’acció internacional Welcome Mr. President.
Ens han convidat a exposar la insubmissió fiscal a l’Estat espanyol que la Maria i l’Andreu hem decidit iniciar aquest 2012 i que amb DiemPROU! l’hem fet extensiva a tota la societat catalana.
Ha estat una experiència frapant poder explicar la nostra decisió a líders dels moviments socials per la independència de Flanders, Escòcia, Euskal Herria, Països Catalans i Süd-tirol.
Ens ha sobtat la seva actitud. La sensació és que els ciutadans d’aquests països, estan tan contents de la nostra acció com ho podem estar els propis catalans. Des de la seva visió, com a països demòcrates, el fet que Catalunya permetés un atac tan contundent a l’Estatut per part d’Espanya no s’entenia. Que el full de ruta decidit per un poble (amb una majoria aclaparadora dels seus representants al parlament primer i dels ciutadans en referèndum després), fos trepitjat per un altre poble, ells ho consideraven no només un atac a Catalunya, era un atac a la base de la Carta dels Drets Humans, un atac a la democràcia i a la llibertat. I el fet que això no tingués una resposta, ni dels nostres governants, ni del nostre poble (en aquest cas, si més no amb poca fermesa) no ho entenien.
Veure que Catalunya s’ha despertat, que el 2012 Catalunya hagi decidit volar, els omple de força i il.lusió. “Ja era hora!” Expressaven aquelles cares que escoltaven captivades com els catalans, cridant DiemPROU! d’una forma pacífica, intel.ligent i ferma iniciavem un camí que tots, tots eren conscients que no té marxa enrere.
A nosaltres, veure que des d’Europa s’està treballant tant i tant bé per la llibertat i el respecte cap als pobles, també ens encoratja. No hi ha dubte que aquest és el veritable repte d’Europa. Aquest és el camí per sortir de la “crisi”: el respecte. Cal governar amb respecte, cal treballar amb respecte, cal construir amb respecte, cal viure amb respecte… aquesta és la veritable democràcia. I a Catalunya, en això som pioners!
Som-hi doncs!
Diemprou! es felicita dels suports que està rebent de diferents partits polítics. També del fet que donin suport a les iniciatives municipals que van en el sentit de promoure la insubmissió fiscal dels ajuntaments.
Alhora volem recordar que Diemprou! és una iniciativa que treballa per aconseguir solucionar una injustícia econòmica que afecta greument el benestar dels catalans. Diemprou! no fa seus els objectius de cap grup polític en concret, sinò que betlla perquè el Govern de Catalunya dugui a terme allò que la societat catalana decideix. Tot moviment per part dels partits en aquest sentit serà benvingut desde Diemprou!
Els catalans hem decidit (més enllà del nom que li volguem donar) que els nostres impostos es quedin a Catalunya. Això vol dir que la nostra agència tributària ATC ha de recaptar tots els impostos que paguem els catalans.
Arribats a aquest punt, el nostre país només farà tractes econòmics (pactes, concerts….) amb altres països i/o organismes internacionals que ens respectin plenament i sempre que els ciutadans de Catalunya ho aprovin.
Diemprou! Insisteix que cal urgentment que sigui el partit que governa, encapçalat pel MH Artur Mas qui actuï. Mantenim el termini de confiança fins a l’abril, però cada dia que passa, és fatal pels interessos de Catalunya. I nosaltres no fem pròrrogues, mentre tinguem compatriotes que estàn a la misèria, no.
Hem rebut contesta de l’Oficina del President al nostre burofax . En aquesta el President manifesta que “és ben cert,[....]s’ha produït un trencament del pacte constitucional”. “Catalunya està rebent un tracte regressiu en molts aspectes que té repercussions en els terrenys social, econòmic, cultural i lingüístic entre altres,[...] un tracte injust” i afegeix “L’Estat espanyol s’està mostrant deslleial amb la Generalitat”.(podeu veure al final d’aquest document la carta íntegra)
Ens sorprèn que davant aquestes manifestacions tan clares, en què inclús parla de deslleialtat per part del Govern espanyol, continuï la carta amb una actitud més pròpia d’un vassall que no d’un Presdient de Catalunya: “El Govern de Catalunya -com a govern democràtic i responsable- ha de ser respectuós amb la legalitat vigent”.
Finalment ens parla de desig i d’esperança.
Aquesta és la nostra contesta,
Miri Molt Honorable, fa 35 anys que tenim desig i esperança, fa 35 anys que, com diu vostè, som bons minyons, ho hem provat de totes maneres “amb ingenuïtat, amb l’astúcia pujoliana o el “carinyo” maragallià, també amb la neutralitat de Montilla. Res no ha funcionat, perquè Espanya té un altre projecte” (en paraules de Patricia Gabancho).
Certament, un govern democràtic com el català, ha de respectar les lleis. Oi tant! Però alerta, President, amb la mateixa força o més ha de fer respectar les seves també. I aquí és on vostè ens està fallant! El President de Catalunya ha de vetllar pels interessos de Catalunya, i aquesta necessita amb urgència (perquè la situació social i econòmica ho demana) aturar el robatori a què és sotmesa. Així ho va manifestar la població amb l’Estatut, a la manifestació del 2010, a la del 2011, a les eleccions al Parlament (en què recordi, aquesta va ser la principal promesa protagonista dels debats electorals) i així ho està demanant també ara a través de DIEMPROU!, on recentment el municipi d’Arenys de Munt i de Berga (amb el suport de 9 regidors de CIU -la majoria!!-) s’han afegit a la insubmissió fiscal a Espanya que nosaltres farem a partir de l’abril.
Molt Honorable Sr Artur Mas i Gavarró, si arribat l’abril vostè continua amb la seva posició de no voler encapçalar la solució a l’espoli, entendrem que: o bé amaga el cap sota l’ala, o el que seria més greu en un govern democràtic com és el nostre, que està decidint en bé d’una minoria. En qualsevol de les dues opcions entenem que no estaria capacitat per seguir fent de capità d’aquesta nau que demana ara gent ferma i que pensi en els ciutadans del seu país.
Esperem amb desig i esperança que durant aquest mes canvii de parer i es converteixi en el President que necessita Catalunya. Ara toca triar entre agafar el camí de Grècia o el de Suècia.
Descarrega el document en PDF
Gent que estima Catalunya, gent normal, de tots els àmbits i de totes les edats, grans i joves (algún nen també)… Sí, a Tarragona ens hem trobat catalans cansats, com nosaltres, de què ens prenguin el pèl… i els euros! No esperàvem una rebuda tan ferma. Podem dir amb orgull que hem començat amb el llistó ben alt!
Ara fa uns dies, a la roda de premsa al Col.legi de Periodistes a Barcelona, vam demanar als catalans, i de forma especial a les entitats del país, ens ajudessin en aquesta tasca de Despertar Catalunya, de posar-la en guàrdia, i que comptessin amb nosaltres per a fer-ho. La resposta ha sigut molt gran i ens han preparat actes de recolzament pràcticament per tot el Territori. Hem començat per Tarragona, després vindrà Reus, Alcover, Igualada, Vilafranca, Berga, Arenys de Munt, Girona, Terres de l’Ebre, Priorat, Manresa… i alguns actes a Barcelona ciutat. Intentem respondre a totes les propostes, les organitzi qui les organitzi sempre i quan l’esperit de les quals sigui obert i respectuós, amb el sentit més ampli que aquestes paraules poden significar.
Certament ens emociona veure que Catalunya és ben viva i també som conscients que quan ens convideu a assistir als vostres actes, en el fons no ens convideu a la Maria i l’Andreu, convideu l’esperit del DIEMPROU! I nosaltres, mentre no ens digueu el contrari hi serem i intentarem fer-ho amb la mateixa senzillesa, espontaneïtat i fermesa amb què ho hem començat. I tampoc dubteu que de cada poble, de cada trobada intentarem aprendre’n al màxim per així, com a portaveus de DIEMPROU!, poder prendre les decisions més properes a l’interès general dels catalans.
Tornant a l’acte de Tarragona, a part del que ja hem dit, destacaríem l’interès dels assistents pel risc que correm aquells qui fem insubmissió, i també pel futur econòmic d’aquells qui ara cobren directament de l’estat espanyol.
Pel que fa al risc, la resposta és que sí; n’hi ha. Com tot a la vida, el que fem té risc, i en té més no pas perquè siguem possibles delinqüents, que ja hem aclarit que no ho som, sinò perquè hem agafat un camí desconegut i això, igual que l’excursionista que decideix abandonar el sender i opta per fer drecera camps a través, augmenta el risc. Dit això hem insistit que el que a nosaltres ens dóna força per mantenir-nos ferms amb la nostra decisió, el que sí ens fa pànic, és el RISC que correm com a ciutadans si no actuem amb celeritat; atur desbocat, caiguda en picat de l’estat del benestar, atacs al nostre sistema educatiu, econòmic i social….
En referència al futur econòmic, hem deixat clar que tot el que cobren els ciutadans de Catalunya ho genera Catalunya. I ho generem amb escreix! Doncs de cada 100€ d’impostos que paguem els catalans, només 60 tornen a Catalunya. En el moment que ingressem nosaltres els impostos, i aturem l’espoli/robatori a què estem sotmesos, no només podrem pagar les nòmines dels funcionaris i els pensionistes sinò que ens podrem permetre incrementar-les. Hem de tenir clar que tots els països que han passat a controlar la seva economia, en pocs anys han doblat (com a mínim) el seu PIB. Alguns l’han multiplicat per tres, i cap tenia el potencial que té Catalunya.
Hem acabat amb un fragment de Miquel Martí i Pol: “potser el secret és que no hi ha secret, i aquest camí l’hem fet tantes vegades que ja ningú no se’n sorprén; potser caldria que trenquéssim la rutina fent algún gest desmesurat, alguna sublimitat que capgirés la història…”
Avui al matí hem estat a Ràdio Móra d’Ebre. Una ràdio d’aquelles que s’aguanten per l’esperit de tota una gent que amb il.lusió i hores li dónen vida. Un d’aquests, l’Eduard ens ha fet l’entrevista.
En la primera pregunta ens ha demanat que presentéssim DIEMPROU!. Així ho hem fet deixant clar que DIEMPROU! és la solució a l’espoli.
La segona pregunta ha fet referència a si havíem rebut resposta del President de la Generalitat.
Al matí havíem sentit l’entrevista que el Matí de Catalunya Ràdio li havia fet al Molt Honorable. A una pregunta del Manel Fuentes, el President ha contestat dient que a Madrid hi havia anat a fer de pagès; que havia llaurat, havia sembrat i que ara calia esperar que plogués.
És per això, que quan l’Eduard ha esmentat el Sr Artur Mas, tot i no ser gens partidaris de la crítica, hem expressat el sentiment que ens ha quedat en sentir la resposta del matí:
Molt Honorable, jo tinc vinya i tinc ramat, i no em considero ni pagès ni ramader. Aquests són dos oficis dels més complerts i difícils que existeixen. Considero que són dels professionals més forts, valents i ben preparats que hi ha al país. Ja ho eren antigament, i ara, molts d’ells amb estudis universitaris s’han superat.
Són forts i durs doncs en la seva empresa, fer-ho bé (i percert, actualment les terres no només és llauren, sinò que s’analitzen, s’estudia la millor llavor pel tipus de terreny, es fertilitza la terra, s’implanten sistemes de reg…), repeteixo, fer-ho bé no és garantia d’èxit. Doncs aquí, a diferència de la majoria d’oficis, intervé l’atzar de la natura.
Vostè ha anat a Madrid a sembrar en un pedregar, amb llavors caducades i sense capcitat de decisió de controlar el sembrat; ni el seu creixement, ni el dia de collita, ni qui es contracta per fer-la, ni aquí la vendrà i a quin preu…. Això, Honorable, no ho hauria fet cap pagès!
Comparar la gestió de l’actual Govern amb la pagesia o bé és un insult per al sector o bé un excés de gallardia per la seva part.
Sap quina és la lògica d’un pagès? El treball, la constància, la inversió calculada i prudent, intentar no ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra i tenir la previsió de, malgrat tot, reservar un racó per si de cas hi ha una mala collita.
Per tant, Sr President, tant de bò el país el dirigissin pagesos, segur que no seríem on som!
Vostès són a anys llum d’aquests professionals, si us plau, no s’hi comparin!
Tornant a reprendre el fil, i respecte a la resposta al burofax, hem contestat que encara no n’hem rebut i que no entendrem no rebre-la abans de l’abril. Tenim confiança amb el nostre President però amb la seva actuació cada cop ens costa més mantindre-la. Els catalans ja hem dit per on volem que vagi la nostra economia. El President té el suport d’una majoria social àmplia per aturar l’espoli i recaptar a Catalunya. Si no actua en bé d’aquesta majoria haurem de començar a entendre que està governant pels interessos d’una minoria i això seria molt greu.
Pel que fa al risc, hem insistit en què no som delinqüents, som ciutadans que treballem i paguem i ho fem al nostre país que és on vol que ho fem la població catalana i, per tant, no entenem que haguem de patir per cap conseqüència. Però a la vegada som conscients que hem agafat un camí nou, diferent i això ens obliga a estar molt més alerta, a tenir cintura i capacitat de reacció davant els imprevistos que puguin sortir.
Finalment hem convidat a tots els oients a ajudar-nos a difondre DIEMPROU!, que diemprou afecta a tots els catalans, als que són de fa generacions a Catalunya, els que han vingut d’Extremadura, o d’Andalusia, o de França, o del Senegal. Catalunya l’hem fet tots i ara som tots que l’hem d’ajudar a ser on li pertoca i a fer-la respectar.
Ahir vam ser al programa d’en Xavier Grasset a Catalunya Ràdio, l’Oracle.
En companyia dels periodistes Manel Cuyàs i Salvador Aragonès, i l’advocada Gemma Calvet vam compartir una hora de tertúlia centrada en els problemes econòmics de Catalunya.
L’Andreu va exposar el perquè, qui i el com de ////DIEMPROU! i els tertulians van mostrar-se a favor de la iniciativa amb alguns dubtes que desseguida el representant de ////DIEMPROU! es va encarregar de resoldre.
Respecte a la resposta del Govern, només hem tingut les declaracions del sr Francesc Homs.No podem permetre que el portaveu digui que ho entén però no ho recolza. Com pot un govern, que es veu obligat a vendre patrimoni per pagar nòmines, rebutjar una iniciativa social d’oferir-li liquiditat i poder econòmic. Encara costa més d’entendre quan el que es fa és el que vol la majoria de la població de Catalunya: pagar els impostos al seu País. Aquesta és la solució a l’espoli.
Cal que el nostre president, insistim, creiem que la situació demana que sigui el nostre president MHsr Artur Mas qui estigui al capdavant d’aquesta situació i n’assumeixi la direcció.
Pel que fa al procediment vam deixar clar que l’Agència Tributaria Catalana existeix, ja recapta prop d’un 5% dels nostres impostos i a través del model d’ingrés de dipòsits en efectiu tothom qui farà insubmissió a Espanya ingressarà l’IVA corresponent a Catalunya, al NCC de l’ATC 2100 5000 53 0200024633.
En referència a la notícia del dia, la fallida d’Spanair, l’Andreu va dir que això només passa per “jugar” a ser un estat sense ser-ho i va deixar clar, i així ho van constatar la resta de contertulians, que una Catalunya amb estat propi, tindria una companyia aèria absolutament viable.
Cada dia que passa ens costarà més refer-nos. No podem perdre ni un minut. President, MHSr Artur Mas, encara té la nostra confiança, però ara cal que pugi al pont del seu vaixell, cal que agafi el timó i cal que ordeni tallar la corda que ens permetrà tornar a remar amb totes les forces i com diu vostè, amb il.lusió!
Ah, i deixeu de fer retallades, perque ara més que mai, necessitem tots, TOTS els catalans per tirar el país endavant!
Si voleu escoltar la tertúlia: http://www.catradio.cat/audio/605563/Diemproucat
Moment de la Roda de Premsa
Aquest dimarts hem fet la primera roda de premsa de DIEMPROU.
Els missatges que hem transmès han estat:
1er. Diemprou deixa de ser la Maria i l’Andreu i passa a ser la societat civil catalana que s’organitza per cridar ben fort que ja n’hi ha prou!.
2on. Aquesta decisió ve motivada per l’espoli econòmic i tracte vexatori per part de l’estat espanyol a Catalunya. Cosa que ha provocat que ens trobem en una situació crítica com a país en 
tots els àmbits: econòmic, social, cultural, educatiu…
3er. La insubmissió és a l’estat espanyol. Sí que es pagarà a Catalunya, concretament a l’Agència Tributària Catalana. El primer impost que s’ingressarà a Catalunya serà l’iva corresponent al primer trimestre. Després vindran els altres trimestrals i l’impost de societats.
4at. L’objectiu de la insubmissió no és cap altre que el de fer prendre consciència al nostre President de la Generalitat, el MH Sr Artur Mas, que el nostre poble vol i ara necessita més que mai que es faci justícia. Donem per segur que la màxima autoritat del país estarà a l’alçada del càrrec que ocupa.
5è. El teixit associatiu de Catalunya és excel.lent i de gran qualitat, molt superior al que esperàvem. Entitats com CADCI, AraoMai, WMP, Club FNEC, SIP, CCN, Deumil.cat, St Martí per la Independència, DNI.cat, Memorial 1714,…. Estan donant suport a Diemprou i ho fan ajudant a extendre arreu del territori aquest crit que vol unir tots els catalans: associacions, empreses, funcionaris, artistes, esportistes, pagesos, ramaders, científics, escriptors….
6è. Fer aquest pas té risc; com tot en aquesta vida. Però no fer-lo té un risc infinitament superior per al nostre País. Com el falcó que és a la branca a punt de volar i no gosa, però de sobte veu que l’arbre que el té agafat es crema i ha de decidir entre arriscar-se i volar o no fer-ho i rostir-se.
El que fem no és un delicte. Nosaltres penquem i penquem, i acte seguit paguem i paguem. El fet que ho fem a Catalunya no és res més que un acte de justícia. Aquí l’únic delicte que hi ha hagut l’ha comès el govern espanyol, infringint les lleis internacionals dels Drets Humans en no respectar l’estatut que el nostre poble va aprovar per àmplia majoria al Parlament i després en referèndum.
7è. Finalment la Maria i l’Andreu han agraït la confiança que els van donar i els donen en Daniel (CADCI), la Carme i en Josep Maria (AraoMai), l’Anna i en Joan (Welcom Mr President), Josep i Sergi (informàtics) tots ells patriotes incansables per Catalunya, en posar tota la seva energia, coneixement i treball en favor de Diemprou, conscients que en realitat l’estaven posant en favor de Catalunya!
Gràcies als mitjans assistents, per l’interès mostrat durant i després, així com també a la resta de catalans que omplien la sala de premsa i als que l’omplireu la propera vegada.
Demanem excuses a aquells a qui hauríem d’haver convocat i no ho vam fer. Tingueu per segur que els errors en aquest sentit són fruit del ritme dels esdeveniments i de la gran resposta ciutadana que en certs moments ens supera. Agrairem ens ho comuniqueu per no repetir-los.
Bon cop de falç defensors de la Terra!
En aquest acte, la Maria i l’Andreu exposarem el qui, el què, el com i el quan de la Insubmissió Fiscal a l’Estat Espanyol.
Hi esteu tots convidats!
|||| Diem PROU!
Diemprou! L’Andreu i la Maria iniciem la insubmissió fiscal a Espanya.
Benvolgudes entitats, amics i amigues,
Ens complau de convidar-vos a la roda de premsa que faran aquesta propera setmana l’Andreu i la Maria.
La decisió d’aquesta parella d’empresaris del Priorat de deixar de tributar a Espanya des de l’1 de Gener del 2012, el que es coneix per “insubmissió fiscal a Espanya“, és ferme i decidida:
“Cal que el país sàpiga que hi ha empresaris que DiemProu i com més siguem fent pinya, empresaris, petits o grans, autònoms, treballadors, aturats i pensionistes, més fàcil ho tindrà el nostre Govern per entendre que Catalunya està decidida.
Iniciem, doncs, el camí per aplegar-nos i, tots junts, amb coneixement i coratge fer saber a tot el món, que els Catalans: DIEMPROU!” Andreu Bartolomé i Regué, Siurana
Roda de premsa: “DiemProu! L’Andreu i la Maria inicien la insubmissió fiscal a Espanya”.
Dia: Dimarts, 24 Gener 2012
Lloc: Col·legi de periodistes. Rambla Catalunya, 10, Barcelona
Hora: 12’30h
“El futur no és un regal és una conquesta” – Robert Kennedy
Podeu avançar el vostre suport a títol personal o d’entitat a info@diemprou.cat o bé directament a www.diemprou.cat
Moltes gràcies! Junts ho farem.
Equip Diemprou!
Adjuntem rebut del burofax enviat al MHPresident de la Generalitat Artur Mas
