Nou 9N. Anirem a votar?

Aquests dies alguns ens esteu preguntant què farem el 9 de novembre.

Si hi ha una cosa que hem intentat fer des que vam prendre la decisió (ara fa tres anys!) de passar de les paraules als fets aplicant de fet l’article 204 de l’Estatut és mantenir la coherència.

I aquell novembre del 2011 vam explicar que, per nosaltres, no tenia sentit seguir fent actes simbòlics i que calia teixir: “prou remenar, ara toca tallar!“-vam escriure en una comparativa amb el procés de fer formatge.

És per això que des de llavors no hem participat en cap dels actes simbòlics, per bé que tampoc no hem volgut criticar-los més enllà de dir-ne el nostre parer. Ni Via Catalana, ni Concerts Per la LLibertat, ni Xiular al Camp del Barça…

Ara mantindrem la nostra opinió i davant d’aquest nou acte rehivindicatiu simbòlic no combregarem un cop més amb rodes de molí.

Entretant, lamentem que en aquest tercer aniversari de pagar els impostos a Catalunya, més enllà d’aquests actes simbòlics al nostre país no s’ha avançat en allò que els ciutadans vam reclamar en la massiva manifestació del 2010 exigint respecte pel full de ruta acordat democràticament pel nostre poble en l’Estatut. Aquella manifestació molt més potent i ferma que cap de les que s’han fet després, perquè en aquell cas, no hi va haver ni suport institucional ni mediàtic, i les entitats que convocàven eren no subvencionades: entre d’altres ARAoMAI i el crit de la població era pràctic i directe (senyors polítics executin l’encàrrec del poble!). Res de res, i no ens enganyem, un dels punts més importants d’aquell estatut, que era la Llei Electoral que perseguia la regeneració política de Catalunya, no té res a veure amb Espanya.

El procés d’independència està sent utilitzat per frenar l’avanç democràtic del nostre país, per aquells qui volen seguir manipulant-ne els mitjans públics, els recursos… I per nosaltres, el grau d’independència d’un poble al segle XXI consisteix en la seva qualitat democràtica, de llibertat d’expressió (ja sabeu que fa tres anys que demanem poder explicar la nostra acció al Matí de Catalunya Ràdio i no ho hem aconseguit), de dirigents respectuosos i eficients…

Ens estimem el nostre país, i encara que sigui des del nostre petit poble de Siurana, no deixarem de lluitar per fer-lo tal i com ens agradaria que fos.

Siguem crítics! Analitzem què fem. Heu pensat què passaria si el dia 9 no anés ningú a votar? Seria un fracàs? O seria una victòria de la societat catalana que demostra que no s’empassa una altra enganyifa?

Si ens anem empassant tot el que ens venen, no fem pressió ni fem res.

Per tant si tot acaba sent el que sembla, un acte simbòlic més,  no, no anirem a votar.

Visca Catalunya!

Andreu

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

Ara toca… replegar-se.

Després d’aquests tres divendres davant de Catalunya Ràdio i dos anys i mig de treballar amb l’únic objectiu de defensar el nostre Parlament i tot el que significa,  hem decidit fer una pausa. Per tres motius:

El primer fa referència a la resposta  del nostre entorn. No ens han preocupat algunes baixes emprenyades amb nosaltres, tampoc algun correu poc agradable, com tampoc ens han semblats suficients els correus de suport a la nostra acció i també de crítica dirigida al programa del Matí de Catalunya Ràdio. El que ha estat clau en aquest sentit ha estat el més del 95% de silenci entre els milers de catalans a qui hem informat. Una actitud que en el cas de CatalunyaMés la podem més o menys entendre, però que tractant-se de defensar la llibertat d’expressió ens fa adonar que la gent no està per implicar-se de veritat. No gosem dir-ho com a crítica ni volem entrar a analitzar-ne els motius (entre els quals de segur la nostra innexperiència en el món de la política i la rehivindicació) però sí que ho expressem com a constatació contundent d’una realitat.

En segon lloc durant aquests divendres  vaig tenir dues xerrades amb membres de l’actual equip de Catalunya Ràdio. En la del darrer divendres, vam comentar llargament la repercussió positiva o negativa d’aquesta acció per a l’emissora. En aquell periodista hi havia un fil d’honestedat. Es va comprometre a mirar què es podia fer, i tot i no gosar dir-me que deixés la meva acció, si ho va suggerir. No deixa de ser molt incòmode per a tots ells, això és evident. Catalunya Ràdio és la “nostra” i si fem el que fem, és per lluitar per una ràdio pública democràtica i  de màxim nivell, no sotmesa a lobbys ni a cap altre poder que no sigui el de la població. Davant del dubte som prudents i no creiem que perdem res per deixar passar un temps més i permetre’ls de rectificar.

En tercer lloc, la família i les dates. Amb aquests tres divendres he tensat força el suport familiar, que si bé recolzen totalment el motiu de l’acció, pensen que no es just que seguim endavant remant pràcticament sols (portem dos anys dedicant moltes hores, moltes energies i molts milers d’euros de la nostra butxaca), per molt que a la riba hi hagi una gentada que ens esperona, sobretot tenint en compte que no és una lluita només nostra, és una lluita de tots i per a tots. A més, ara entrem en uns dies (final de juliol i agost) en què aquesta desconnexió de la població s’incrementa per les vacances.

És per la suma d’aquets tres motius que hem pres la decisió d’aturar-nos.

Estem convençuts de la potència del nostre projecte, de la solidesa del nostre argumentari, i estem igual de convençuts de què ara per ara,  no disposem ni del suport humà necessari disposat a pedalar ni de l’econòmic suficient que permeti finançar la següent etapa. A data d’avui no hem sabut/pogut fer-ho arribar o bé no amb prou claredat i convenciment.

Som una societat poruga? Egoísta? Hem fet manifestacions, cadenes, ara farem lletres a Barcelona, però mentrestant les nostres PIMES agonitzen, els catalans s’empobreixen, l’atur continua   disparat, no tenim ni hisenda, ni llei electoral catalana, ni es compleix la normativa d’etiquetatge en català, la sanitat, l’educació i en general els serveis públics han entrat en un espiral com a mínim delicat… Problemes, tots ells, solucionables amb lideratges competents i fidels al nostre país i sobretot fidels a la població de Catalunya.

Però, no, ens adonem que els catalans continuen apostant per l’ANC, ÒMNIUM, ERC, CIU… Ja fa dos anys que hi aposten i al país no s’ha produït cap canvi en positiu a nivell legal o de competències (que és el que en realitat compta).

Pot semblar un acte de sobèrbia (ara aquest de Siurana i el seu equip vindran i ho arreglaran tot!) però us asseguro que res més lluny de la realitat. Ningú m’ha dit més vegades que jo mateix si em pertoca fer el que faig. I avui tinc clares dos coses: que hi tenim tot el dret i que si no ens hi posem tots plegats això no tindrà un bon final.

Per això, davant d’aquesta realitat, pensem  que el millor que podem fer és restar a l’espera, carregant piles, com aquell amic que després d’intentar convèncer al seu company que s’equivoca, i que davant l’encegament d’aquest veu poc prudent  (també podria ser ell l’equivocat) seguir en l’intent de convèncer-lo i decideix afluixar i replegar-se tot dient-li que si algún cop li convé, compti amb ell.

Mantindrem el caliu, pagant a Catalunya els nostres impostos i garantint que aquests es quedin al nostre país (ingressant-los directament a Associacions/Fundacions/Entitats catalanes) informant-ne a través de la web de Diemprou i en la mesura que l’assemblea o cregui oportú, ajudarem a conservar vives les brases  de Catalunya Més.

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

Crònica de dos anys de Censura al Matí de Catalunya Ràdio

Crònica d’una CENSURA CONTINUADA al programa informatiu “El Matí de Catalunya Ràdio”

 

Com sabeu, des que ara fa dos anys i mig va començar aquesta “acció”, sempre hem seguit endavant per dos motius: perquè notem el caliu de la gent i perquè tenim la sensació que el que fem té sentit i futur.

Avui, amb un embrió de projecte definit i clar, el proper pas passa per donar a conèixer a la societat catalana la nostra proposta. I aquí és quan ha arribat l’hora de començar a fer aquests fonaments demòcrates necessaris per avançar com a país. En aquest cas posem davant de tot la llibertat d’expressió.

Des de novembre del 2011 hem mantingut informat el programa informatiu públic del nostre país de la radio nacional de Catalunya (Catalunya Ràdio). Però des que vam donar a conèixer la nostra decisió de començar a fer respectar el nostre Parlament de fet, trucant a l’espai de l’oient d’aquest programa, en cap moment no ens han volgut entrevistar.

-L’abril del 2012 quan vam pagar per primer cop els impostos a Catalunya (un fet sense precedents al nostre país) i juntament amb 8 empresaris més, no se’ns va permetre utilitzar els “nostres” micròfons. Dos mesos abans un dels redactors del programa va dir-nos que esperéssim uns dies que això que fèiem mereixeria un programa especial. Res de res.

-Tot i tenir el suport de més d’una vintena d’ajuntaments ja el primer any, i entre els quals l’Ajuntament de Girona (amb mocions de suport a Diemprou i en molts casos directament suport a la Maria i l’Andreu de Siurana), tampoc això no va ser motiu de permetre’ns explicar els nostres motius al programa informatiu de la ràdio pública.

-Tampoc no es va considerar d’interès pel programa informatiu del Matí de Catalunya Ràdio quan vam prendre la decisió de no ingressar l’import del nostre IVA a l’ATC, amb una voluntat clara d’aconseguir que els nostres impostos revertissin al benestar de la nostra gent (en un moment en què l’estat espanyol ens deu per llei molts milions d’euros que afecta a la gent més necessitada). A partir del tercer trimestre del 2012 hem estat ingressant l’IVA directament a Fundacions, Entitats, Persones i per tal d’evitar males interpretacions tan sols n’hem informat a l’ATC presentant els comprovants de transferència. Cap trucada.

-A l’agost del 2012 quan havíem comunicat la nostra intenció de treballar en una proposta política que pogués fer de palanca per enlairar el nostre país, vam rebre l’interès de l’equip del programa per entrevistar-nos. Vam accedir de grat, sorpresos positivament. Vam preparar l’entrevista tal i com es fa en aquests casos (seria una entrevista a les 8 del matí, després de les notícies, em preguntarien sobre el projecte polític i els seus orígens). El dia abans van tornar a contactar per confirmar-nos l’entrevista. El mateix dia, després de les notícies van anunciar-ho, a les 8 i 5 minuts, però després de la publicitat, la trucada que vam rebre no va ser per entrevistar-nos, va ser per anul.lar l’entrevista. Vam demanar una explicació. No la van donar. A data d’avui encara no l’han donat. Per tant, es confirma que algú va trucar durant els dos minuts de publicitat prohibint l’entrevista.

-Lluny de desanimar-nos, gràcies a les mostres constants d’ànim, al nostre propi convenciment i al suport dels nostres, vam seguir treballant en el projecte. Però un cop més el desembre del 2013, un cop donat d’alta el partit Catalunya Més al ministerio del interior, no vam merèixer ni cinc minuts d’entrevista, ni una trucada. Res de res. Malgrat que, com sabeu, la nostra proposta és significativament diferent del que hi ha sobre la taula en aquest moment.

-Encara una darrera acció ha passat desapercebuda entre els nostres mitjans públics: El Manifest per una Hisenda Catalana, en aquest cas inclús recolzat per diferents persones de renom i més d’un miler de signants la primera setmana.

Fins avui hem soportat pacients la censura als nostres mitjans. Avui però ens cal poder fer ús dels mitjans per donar  a conèixer el projecte i que sigui la societat catalana qui valori si vol que el desenvolupem o no.

Tenir uns mitjans públics de qualitat és clau per al futur del nostre país. I la censura no és qualitat. En aquests dos anys, hem descobert la veritat d’uns mitjans que crèiem perfectes i que en realitat són molt lluny del que haurien de ser en la Catalunya que desitgem.

Hem fet un escrit directe al programa exigint (aquest és un verb dur que no ens agrada utilitzar però la gravetat de la situació fa que el trobem necessari) poder expressar-nos-hi. No hem tingut resposta. Aquests propers dies farem per reunir-nos amb la direcció de l’espai.

A aquestes alçades, evidentment no acceptarem una trucada amb quatre preguntes, exigim una entrevista complerta.

Com a “proa” del projecte penso que no hem de renunciar a aquest dret fonamental. Poder expressar-nos lliurement a les emissores públiques del nostre país.

Seguim en contacte. Ara més que mai us necessitem al nostre costat.

Salut i endavant!

Andreu

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

ESPERANT L’ENTREVISTA…

Estimats familiars, amics i catalans que durant aquests dos anys heu anat estant al cas de l’acció de fer respectar el nostre Parlament que vam començar la Maria i jo amb la normalització fiscal com a primer i principal objectiu:

1.PROJECTE DEFINIT
2.ATAC A LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ
3.AIXÒ, ARA, PASSA PER DAVANT DE TOT
4.PRESSIÓ A “EL MATÍ DE CATALUNYA RÀDIO” amb MÒNICA TERRIBAS
5.ESPEREM UNA ENTREVISTA.
6.ENS AJUDEU A FER AQUESTA PRESSIÓ?

1.PROJECTE DEFINIT.Avui amb un projecte definit, amb una proposta ferma i clara per consolidar de forma efectiva un bon futur al nostre país, ens adonem que trontollen alguns fonaments democràtics. Posant en joc la feina feta durant aquests dos anys, pensem que és prioritari el denunciar actes impropis d’una democràcia. LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ ha de ser una qüestió indiscutible, esdevenint els actes de CENSURA com el que se’ns va fer a nosaltres a El matí de Catalunya Ràdio, inadmissibles.

Després de pràcticament dos anys d’aquella actuació impropia de professionals de la comunicació del país de Pau Casals, el programa informatiu de la ràdio pública catalana no ha fet cap gest per rectificar, ni els responsables d’aquell moment (dirigits per Manel Fuentes) ni els d’ara (encapçalats per Mònica Terribas), tot i ser informats de cadascun dels passos que hem anat fent durant aquest temps.

2.ATAC A LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ.Ara, amb l’Eina política donada d’alta al Ministerio de l’Interior, hem estat nosaltres que hem demanat fer ús de l’emissora pública, i concretament del seu espai informatiu per excel.lència que és el programa del Matí. El que hem preparat és una proposta nova que pot ser més o menys encertada i és aquest grau d’acceptació el que haurà de decidir la població un cop la conegui. No se’ns acut manera més lògica per informar els catalans que utilitzar l’emissora que hem creat per tal que se’ns informi.
Les seves respostes:

“No ens pertoca a nosaltres passar comptes d’una actuació provablement incorrecta d’un altre equip”… (si sou demòcrates haurieu de ser els primers a voler restablir el bon nom i imatge de l’emissora)

“Som nosaltres qui decidim què surt i què no surt a l’emissora”…. (alerta, sou vosaltres a qui la població confiem la responsabilitat de decidir de forma honesta i segon l’interès dels ciutadans i no de partits o poders econòmics, què s’ha de dir i què no!)

“I això ja hem decidit que no té cap interès per la població, no cal que insistiu…” (està demostrat que la població té interès en gran manera per allò que més minuts té a les emissores. Per tant, si no tenim minuts, no tenim interès. Això és fer trampa!)

“Si feu cap pressió aquí davant de l’emissora, ja us podem assegurar que no us farem cap cas: normes de la casa…” (quan les coses no funcionen bé, potser és moment de canviar algunes normes. Aquesta podria ser la primera, quan s’hi arriba després de dos anys d’intentar aconseguir cinc minuts d’entrevista de forma totalment discreta, elegant, pacífica i justificada)

Que els ciutadans puguin estar informats de les propostes polítiques que es donen d’alta (independentment de la tendència o color que tinguin) hauria de ser una obligació doncs seria una mostra de transparència democràtica el fet d’informar de les diferents opcions que tenen els ciutadans. En el darrer any i mig se n’han donat d’alta unes onze a Catalunya.

Però, a part d’això, el fet és que ja hi va haver uns professionals que van considerar que el nostre era un tema d’interès, i algú no va permetre que aquella entrevista es dugués a terme.

3. AIXÒ, ARA, PASSA A DAVANT DE TOT. Per aclarir aquesta actuació de dubtosa transparència, no se’ns acut cap millor manera que realitzar l’entrevista i que sigui la població qui decideixi si és interessant o no la proposta.

4. PRESSIÓ AL MATÍ DE CATALUNYA RÀDIO. Jo, l’Andreu, estaré demà divendres 27 de juny durant el programa de Catalunya Ràdio de 6 a 11 del matí davant de l’emissora com a mesura de pressió i ho mantindré divendres rere divendres sempre que hi trobi el suport per part vostra.

5 .Reclamem LA NOSTRA ENTREVISTA.

6. ENS AJUDEU A FER AQUESTA PRESSIÓ?
Com que l’assamblea del partit no ha cregut oportú encapçalar des del partit aquesta rehivindicació, em cal l’ajut de tots aquells qui ho cregueu oportú.
Com penseu que ens podeu ajudar?
-De qualsevol manera que se us acudeixi sempre que sigui pacífica i elegant.
-Trucant a l’emissora.
-Enviant missatges de text, twitter,… a l’emissora.
-Trucant o enviant missatges a d’altres espais, emissores, mitjans de comunicació.
-Acompanyant-me alguna estona el divendres a l’emissora. Avda Diagonal 614 BCN de 6 a 11 del matí.
-Informant de l’acció als vostres contactes passant-los l’enllaç:

www.diemprou.cat

ESPERANT L’ENTREVISTA (a l’Andreu de Siurana)

Per nosaltres, el camí que vam arrencar fa dos anys avui només té sentit, si podem no deixar passar accions de censura com aquesta. Enfoquem la nostra actuació tal i com ho hem fet sempre, intentant aconseguir l’objectiu alhora que vetllant per compaginar-ho amb la vida familiar.
Esperem en això trobar el caliu que creiem la gravetat dels fets mereix.
D’altra banda ens cal poder arribar al major nombre de catalans per tal que coneguin el projecte de Catalunya Més i puguin indicar-nos quin ha de ser el seu futur.

Abraçada i endavant!

Andreu

Publicat dins de General | Envia un comentari

Una pedra a la sabata.

Com sabeu, des que ara fa dos anys i mig vam engegar Diem Prou, sempre hem seguit endavant per dos motius: perquè notem el caliu de la gent i perquè tenim la sensació que el que fem té sentit i futur. Ara però ha arribat l’hora de desfer-nos de la censura que han practicat els mitjans públics amb nosaltres aquests darrers dos anys per què, com una pedra a la sabata, si no ho solucionem al final ens farà llaga i ens privarà de fer el cim.

Amb Diemprou vam constatar que hi ha una gran part de la població que no està d’acord en com s’estan fent les coses des de l’administració (encapçalada pel govern de la Generalitat). Calia preparar, aprofitant tots els marges que ens proporciona l’actual marc democràtic, una eina política ferma, sensata, que d’una banda toqués de peus a terra en el pla d’acció i fos planera en les maneres, però de l’altra fos el màxim radical en el fons, convençuts que això darrer és el que cal canviar: corrupció zero, transparència, professionalitat, justícia (de veritat), igualtat de tracte home-dona…

Un grup de persones, ara per ara encapçalat per mi, hem treballat des de juny del 2012 en configurar aquesta eina. Hi hem dedicat un temps i uns diners que hem tret de les nostres aficions, feina i encara que en la mínima mesura possible, també de la família.

Ara, amb la línia de Catalunya Més definida, i contrastada en diferents reunions arreu del territori, ha arribat el moment de donar-ho a conèixer a tots els catalans. Per a desenvolupar el projecte ens cal l’aprovació de la població.

No se’ns acut millor manera que utilitzar Catalunya Ràdio i TV3, mitjans públics que els ciutadans hem creat per a informar-nos, entre d’altres coses, d’allò que fem els catalans. Bé, doncs, ara per ara no ens han donat l’opció.

Tenim claríssims els nostres deures però també tenim igual o més clars els nostres drets, i entre aquests i com a principal hi ha la llibertat d’expressió.

Ja hem dit al principi que la nostra opció passa per un fer moderat, planer, però radical al màxim en el fons. Creiem que no podem deixar passar un acte de censura com el que es va produir de forma escandalosa l’agost del 2012 i que s’ha mantingut fins avui, perquè el silenci dels ciutadans davant d’aquestes “petites” injustícies, són com una pedra a la sabata que esguerra el plaer de l’excursió.

Comptem amb vosaltres!

Podeu trobar més informació sobre el projecte a www.catalunyamés.cat i sobre la censura a l’enllaç següent:

http://www.catalunyames.cat/ca/la-nostra-opinio/andreu-bartolome/seguim-treballant

Publicat dins de General | Envia un comentari

Dos anys pagant impostos a Catalunya.

Ja fa dos anys que paguem els impostos a Catalunya i la Generalitat encara no ha trobat la manera de liderar aquesta qüestió tant important pel present i futur del nostre país.

Quan fins i tot el responsable de la hisenda espanyola a Catalunya ha reconegut que pagar a la hisenda catalana no suposava cap inconvenient, costa d’entendre que 24 mesos després encara no s’hagi posat en marxa.

Des que paguem directament els impostos a entitats socials catalanes, hem intentat anar variant. Veient com fan falta els recursos, ens agradaria poder pagar molt més. Però som una petita empresa, com la gran majoria d’empreses del país de les quals un 99% tenen menys de 50 treballadors. Cooperativa l’Olivera, APPC de Tarragona, Càritas, Fundació Talma, Fundació Frederic Bara, Monestir de St Pere de les Puel.les, entre d’altres són algunes de les entitats beneficiaries dels nostres impostos aquests darrers trimestres.

A partir d’ara, un cop donada d’alta l’eina política Catalunya Més al Ministeri de l’interior, per evitar males interpretacions, el pagament a les Fundacions el farem sense comunicar el nom d’aquestes. Només l’Agència Tributària Catalana coneixerà el nom dels beneficiaris.

Catalunya Més s’ha creat amb dos objectius molt clars:

1.Posar en marxa la Hisenda Catalana. Aquesta important estructura de país, tant necessària per poder garantir el futur del benestar, la solidesa de la nostra economia i estructura empresarial, la potenciació de  les diferents cultures que conviuen a Catalunya i consolidació de la cultura catalana com a nexe d’unió de tot aquell qui decideixi viure aquí. Controlar la nostra economia és  clau per al nostre futur.

2.Assegurar-nos que d’ara en endavant la política a Catalunya es farà de manera transparent. Que qualsevol dels acords que els catalans prenguem al nostre parlament seran estudiats i executats de forma honesta i directa, sense permetre interferències de cap altre poder que no sigui el poble de Catalunya.

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

Els nostres impostos es queden a Catalunya!

Hem pagat a Catalunya i ens hem assegurat que els nostres impostos es quedin al nostre país.

El passat 4at trimestre del 2012, havent estat inútil l’acció de pagar a l’Ajuntament de Cornudella, doncs aquest ens retornà els nostres diners, vam explicar a l’ATC que si no ens proporcionava una garantia que els nostres impostos, fruit del treball nostre i de tots els treballadors de la nostra empresa, es quedarien a Catalunya, procediríem (contra la nostra voluntat, doncs això pertocaria fer-ho al Govern) a distribuir-los directament.

Així ho hem fet:
D’una banda hem pagat una part dels impostos a St. Pere de les Puel.les, convent de monges benedictines de qui tenim constància que ajuden a molta gent que ho necessita en aquests moments tant difícils com injustos.

Una altra part l’hem pagada a la Cooperativa L’Olivera, de Vallbona, que fa un treball exemplar tant pel fet d’aconseguir un producte excel.lent com per la tasca social que realitza.

Finalment, una tercera part estem pendents de pagar-la als Serveis Socials del nostre municipi, que han traslladat la nostra petició a Presidència, per tal d’acceptar aquest pagament. Tant si l’accepten com si no, aquesta tercera part tenim clar que anirà a parar a la gent que ho necessiti del nostre entorn més proper.

Aquest trimestre, hem retingut una part dels impostos que ens tocava pagar perquè se’ns ha denegat una subvenció d’oví-cabrum, a causa d’un certificat negatiu de la hisenda espanyola. Tant bon punt estigui solucionat aquest malentès, farem efectiva aquesta part retinguda.

Volem aprofitar per felicitar tots aquells empresaris i ajuntaments que han fet el pas decidit i valent de pagar a l’ATC aquest trimestre i aquells que aproven mocions a favor del pagament a Catalunya. Gràcies!

Desitgem que d’una vegada per totes, el nostre govern sigui un digne representant del poble de Catalunya i es posi a prendre les decisions que els catalans li reclamem. De no ser així, que es prepari per a ser substituït.

Sempre endavant!

Publicat dins de General | Envia un comentari

LA NOSTRA HISENDA ARA ÉS LA CATALANA, I ELS IMPOSTOS GARANTIM QUE ES QUEDARAN A CATALUNYA.

Fa poc més d’un any que vam comprometre’ns a pagar els nostres impostos a Catalunya. Preteníem que servissin per a la nostra gent, volíem que es fes justícia econòmica i democràtica davant l’actuació sistemàtica d’incompliment i abús de l’estat espanyol envers el nostre país. Els dos primers trimestres vam pagar a l’ATC, i vam informar a l’AEAT espanyola de què havíem fet i de perquè. El tercer trimestre, vam fer dos canvis en la nostra actuació: 1. vam deixar d’informar l’AEAT considerant que amb dos trimestres estaven plenament al corrent de la nostra actuació. 2. veient que la Generalitat passava directament els nostres impostos a Madrid, vam decidir pagar a l’Ajuntament de Cornudella de Montsant, el nostre, en un intent d’aconseguir el nostre objectiu de que es quedessin a Catalunya. Acte seguit vam informar l’ATC del canvi en la nostra actuació i del perquè d’aquest canvi.
Poc abans del quart trimestre vam rebre una carta del nostre Ajuntament en què se’ns comunicava que ens tornaven els nostres impostos. Això ens descol.locà doncs pel principi de “finestreta única”, ells només havíen de fer arribar els impostos a l’ATC si no volien retindre’ls.

I ara què fem? Ens vam dir.
Davant els esdeveniments que s’estan succeint els darrers mesos tenim molt clar que cal pressionar per exigir una defensa aferrissada del concepte més ampli de democràcia i un govern capaç de prendre les decisions que la societat demana a crits. És per això que mentre l’ATC no ens doni una alternativa hem decidit administrar directament els nostres impostos, començant aquest primer trimestre del 2013 (en què inclourem els imports del 3er, retornats, i del 4at del 2012) garantint que aquests es quedaran per a millorar la situació econòmica i, per tant el benestar, dels catalans.
D’altra banda, davant dels requeriments que comencem a rebre de l’AEAT (hisenda espanyola) els hem contestat que ja no treballem amb ells, que ara qui ens representa acollint-nos a la voluntat democràtica expressada en l’estatut del 2006 i que hauria d’haver-se pogut aplicar a partir del 2008, és l’Agència Tributaria Catalana, i que si els convé alguna informació nostra és a ells a qui han d’adreçar-se, doncs a partir d’ara nosaltres farem cas omís de les seves notificacions. Igualment els expressem la nostra intenció coherent amb l’abans exposat de no disposar del Certificat Electrònic de l’empresa Cingles de Siurana, SL.
Sense ser coneixedors de lleis, però tenint molt clara la sentència del Tribunal Internacional de Justícia, en què es deia que “quan hi ha una contradicció entre la legalitat constitucional d’un estat i la voluntat democràtica, preval aquesta segona” i també que “en una societat democràtica, a diferència d’una dictadura, no és la llei la que determina la voluntat dels ciutadans sinò que és aquesta la que crea i modifica quan és necessari la legalitat” intentem actuar amb fermesa dia rere dia, conscients que la qualitat democràtica d’un poble l’ha de marcar el mateix poble.

Publicat dins de General | Envia un comentari

PROU REMENAR, HA ARRIBAT L’HORA DE TALLAR!

Bon Dia Catalunya!

Hem estat uns dies sense parlar.

Això ha estat així per quatre motius, principalment.

1. El naixement del nostre quart fill, en Genís. Aquest moment requeria la nostra màxima dedicació. Ara, amb quatre mesos, ja comencem a tornar a la normalitat d’horaris.
2. Els 7 mesos intensius dedicats a Diemprou, des del novemre de 2011 fins al juny del 2012, donant a conèixer la nostra decisió de passar de les paraules als FETS, va deixar el nostre negoci familiar pràcticament en “estat de coma”. Aquells qui teniu una petita empresa, ja sabreu com n’és d’important de ser-hi a sobre. Hem treballat de valent per recuperar una certa estabilitat.
3. Ens calia reflexionar. Havíem de païr tot el que en uns mesos ens acabava de passar, i interpretar els esdeveniments accel.lerats viscuts al nostre país. Mirar-ho un altre cop des de fora, ja que un cop ets dins perds una mica la perspectiva.
4. Volíem assegurar-nos que EL VAIXELL S’ENFOSA. La nostra decisió, encara que ens avergonyeixi, no va ser per una qüestió d’ideals, va ser per necessitat, per solidaritat amb aquells que, sense motiu, pateixen al nostre país, ja sigui temes de salut, de feina, d’economia, d’infraestructures…

PAGAMENT A CATALUNYA
En mig de tot això VAM FER EL PAGAMENT DEL 3er Trimestre d’IVA. Ho vam fer al nostre Ajuntament, amb la intenció d’una banda d’evitar que els nostres impostos anessin directament a Madrid com va passar el 1er i 2on trimestre i de l’altra que la nostra actuació esdevingués més un acte simbòlic que no pas un acte d’ACCIÓ. Tot seguit vam informar-ne a l’ATC. Però… sorpresa!, al cap d’uns dies ens retornaren els nostres impostos: no els volien! Ara estem pensant com aconseguirem complir com a empresaris catalans i a la vegada que els nostres impostos es quedin a Catalunya, per a millorar el benestar dels nostres.

I POLÍTICAMENT…
Eleccions, pactes, reunions, consulta, referèndum, govern, oposició,… tot menys solucionar el principal problema del País: l’economia, aturar el robatori, aturar la presa de pèl que estem vivint els catalans.

Avui tenim clara una cosa: ELS NOSTRES POLÍTICS NO PODEN SOLUCIONAR EL PROBLEMA PERQUÈ ELLS MATEIXOS, AMB ELS SEUS PARTITS, SÓN EL PROBLEMA. I és per això que estem encallats. No avançarem fins que tinguem clar que el problema el tenim a casa, i no pas a fora. Les cúpules (i remarco Cúpules perquè han eclipsat molta gent que en el fons és honesta i competent) dels PARTITS i també dels SINDICATS, ens han dut on som. Estan antiquades, corrumpudes, no ens convenen, i s’han de substituir. Són com un tint, que tenyeix de negre tot el que amb bones intencions s’hi acosta. (en aquest apartat no incloem la CUP i SI que són partits que amb discursos més o menys propers a nosaltres, si que marquen una diferència amb l’estil de fer política)

ANC.
Fins i tot l’ANC (si més no la seva direcció i potser sense adonar-se’n) ja ha caigut en mans dels tot poderosos partits polítics i amb quatre dies s’ha convertit en un Òmnium II, és a dir, fer país però sense destorbar els polítics. Ens remetem als fets: “no permetrem cap pròrroga, l’ANC és aquí per garantir que no hi haurà pròrrogues” deia la seva Presidenta. Doncs mira, fa quatre dies es va aprovar el full de ruta de l’ANC, en què s’especificava que el referèndum s’havia de fer a mitjans del 2013, i ara ja els va bé que es faci preferiblement abans del 2015. Tenim la sensació que l’ANC, s’està convertint en un carrer sense sortida, una xarxa on queden atrapats molts catalans actius i amb ganes de lluitar de veritat pel seu país. Però si tenim 74 diputats de partits que van defensar l’estat propi! Però si tenim un 85% de catalans a favor de tancar caixa!

INDEPENDÈNCIA
Però si ja la tenim! Tenim el parlament més antic d’Europa! L’única cosa que ens cal és fer-lo respectar. Només cal que allò que s’acorda al nostre Parlament sigui defensat com ho defensa qualsevol parlament de qualsevol poble del món.
Avui dia, la independència no és més que això.
“Estic per servir la voluntat del poble” va dir el president Mas. Doncs el 2006 vam encarregar-li que volíem controlar els nostres impostos i això que ja està refrendat i votat encara no s’ha fet. També és “voluntat del poble de Catalunya” una llei electoral catalana, i tampoc no l’ha tirat endavant. Però en canvi, ens diu que això de la independència sí, que això sí que ho farà (i a més ho farà de la mà del seu soci, reconegut independentista, sr Duran). Miri, NO ENS HO CREIEM! Al contrari, entenem que les eleccions han estat un frau democràtic, doncs la coalició guanyadora, CIU, es va presentar amb un discurs que dies després de les eleccions nega.

Per fer formatge, la llet s’ha de remenar una bona estona. Però arriba un moment, que per aconseguir fer formatge, s’ha de deixar de remenar i s’ha de tallar en diferents sentits segons el tipus de formatge que busquem.

Ara, nosaltres creiem que a nivell de país estem remenant quan toca tallar. No anem bé. El remenar ha estat necessari, però ara, xiular al minut 17 i 14segons dels partits del Barça o manifestar-se davant del Parlament, o posar i treure banderes,…, no és el que el país ens demana. No és el que ens demanen aquests nens que no tenen plat a taula, o aquells malalts que no els poden tractar amb la urgència i qualitat que mereixerien, o els nostres fills, que al pas que anem els deixarem un país totalment arruïnat. Tots aquests ens demanen ACCIÓ. Deixem els actes simbòlics (sense oblidar qui som, alerta!), deixem de remenar: ARA TOCA TALLAR!

El nostre discurs no pretén anar contra, sinó anar endavant, en tots els sentits. Que es donin per tant per al•ludits aquells qui els correspongui i la resta…

ENS HI POSEM!?! NOSALTRES SI!
I TU?

Publicat dins de General | Envia un comentari

SUPORT A L’AJUNTAMENT DE CELRÀ

L’Ajuntament de Celrà actúa amb decisió i fets.
Nosaltres, tal com estan les coses avui, creiem que cal menys xerrar i prometre a llarg termini i més actuar. És per això que donem tot el suport a aquest Ajuntament davant l’atac que suposa el recurs interposat per la delegació del govern espanyol. Entenem a més que aquest no és un atac a l’Ajuntament de Celrà; és un atac a Catalunya i encara més un atac a la democràcia.

Compteu amb nosaltres, catalans de Celrà!

Tots aquells que vulgueu donar suport ho podeu fer a la web que ha habilitat l’ajuntament:

http://www.celra.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=3299:formulari-de-suport

 

 

Publicat dins de General | Envia un comentari